Vivèm dins un país qu’a l’engèni per desqualificar çò qu’es popular. Es un mesprètz que ven de luènh, dau feodalisme e de la monarquia. E la republica seguís plan las piadas dau mesprètz ufanós de la cultura dau pòble.

Atau las danças popularas son despreciadas per dos mots. Lo primièr es lo de “dança tradicionala” que las remanda gaireben a la pre-istòria. La borrèia es vista coma una subrevivença dau temps das cavèrnas ! Es pasmens una dança fòrça viva amb de variantas infinidas. Lo sol biais d’escapar au mesprètz es lo labèl USA. Atau es glorificada la « country ». L’autre mot per rebaissar es lo de “dança de salon” que vos dona un costat poscós de magazin d’antiquitats. Imaginatz qu’es aital discalificat lo tangò, que i a pas mai apassionat e sensual, recaptat a l’armari das danças de papetas. Per dançar trapam ara un formatatge generalizat amb de musicas que venon totas de la dominança dolarò-estaduniana. Sonque de dança-solet sens jamai tocar l’autre, un bolegadís d’un pè sus l’autre que fa pensar a l’anar graciós de l’auca. De còps, amb una musica terriblament fòrta, l’excitacion ven totala, e los «dançaires » se botan a sautar sus plaça amb de cridals. Aquel bolegadís dels dançadors (dance-floor) sembla plan mai el au dançar dau temps jurassic de l’umanitat.

La traduction de cette chronique sur Midilibre.fr

man wearing balck suit jacket and woman wearing red dress dancing

Fòto Viviana Bonafy – Los Tavans de Vendargue

0 commentaires

Soumettre un commentaire

Votre adresse e-mail ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *

Ce site utilise Akismet pour réduire les indésirables. En savoir plus sur comment les données de vos commentaires sont utilisées.