CURIOSÈR
Una cronica de l’Eric Asti�
Per parlar un pauc de tot e de tot un pauc
D’escotar tanben sus Ràdio Lengadòc !
Berlingau
Berlingau (1)
Adissiatz mond de Ràdio Lenga d’Òc e adishatz plan
Lo berlingau coneissèm plan, mas sabètz qu’es la lecariá, la boniqueria mai vièlha que conegam e fabricada coma totas a basa de sucre ?
Viatgem dins lo temps fins a -512 en Asia. L’emperaire de Pèrsa Dàrius Iièr se’n va conquistar Pandjab en Índia.
Amòda son armada e se freta als elefants de guèrra indians. Aquò fa mal…
Descobrís tanben una planta desconeguda que segon los mots pròpris dels pèrsas « dona de mèl sense l’ajuda de las abelhas » Aquò fa bon !
Se tracta de la cana de sucre.
Aicesta canavera es plan coneguda en China e en Índia dempuèi practicament 8000 ans. Es amb ela que los indians fabrican lo çarkarà, l’aujòl sanscrit del sucre. Los pèrsas l’adòptan, puèi, los arabes, la cultura de la cana de sucre se desvolopa. Los occidentals ne fan la descobèrta a la primièra crosada en 1099 (conquista de Jerusalèm pels crestians).
Lor estonament es bèl quand descobrisson a lor torn aquela podra daurada doça de gost, seca de contacte e que se substituís avantatjosament al mèl. De qué adocir lor mond de brutassas.
Tota una tièra de lecariás se van desvolopar e representar la flor del panièr de la golardisa. Agradan talament que lor nom vendrà de la repeticion de çò que las caracteriza : aquel manjar es tras que bon donc se dirà : bonbon.
En occitan la repeticion de l’adjectiu exprimís l’intensitat, la prononciacion provençala bònbòn passarà el francés a la debuta del sègle XVIIen.
Lo mèl se fa remplaçar progressivament pel sucre de cana mas pauc a cha pauc per amor es un produit de luxe, considerat coma una espècia fòra man de totas las borsas.
Las primièras lecariás sucradas apareisson al sègle Xven. Son de gingebre, d’ametlas o de canèla, fregidas dins de sucre e que se minjan tot just abans lo colcar per amor se ditz del sucre qu’a de vertuts digestivas. Òm las nomena « espècias de cambra.
Avançam un pauc dins lo temps en companhiá de Maria de Medici princessa italiana de 14 ans qui en 1533 mena dins sa seguida d’esposa futura del rei Enric II, un confiseire nomenat Giovanni Pastilla, creator d’una lecariá requista que pren lo sieu nom.
Encara un pauc mai luènh dins lo temps, las primièras confisariás apareisson al sègle XVIIIen mas son reservadas als mai rics del reiaume. Una guèrra, particularament un efèit rapalheta va paradoxalament democratizar lo consum de sucre : lo blocatge maritime britanic de las guèrras napoleonianas.
En 1812, a causa d’aquel blocatge, ges de sucre de cana de las Antilhas arriba en França. Retorn al mèl generalizat ? Nani, non pas… Un procedit alemand d’extraccion del sucre de la bledarava es perfeccionat per un quimista normand (Jean-Baptiste Quéruel) e l’industria sucrièra se pren la volada.
E lo nòstre berlingau ??? Ara qu’avèm de sucre ne podèm parlar.
La legenda ditz que lo primièr papa d’Avinhon Clamenç V (lo gascon Bertrand de Gòt – al sègle XIVen) aviá un pastissièr nomenat Silvèstre, e aquel d’aquí, bèl jorn (e bèth dia) apondèt de limon e de menta a de caramèl tròp cuèit.
Zo ! Aital nasquèt lo berlingau de Carpentràs, que lo nom vendriá del patronime vertadièr e integral del papa : Bertrand de Gòt transformat en berlingòt per operacion lingüistica de l’Esperit sant e vengut berlingau aprèp.
Se li atribuïsson còp sec de vertuts medicinalas e son los apoticaris qui pendent de sègles n’asseguran la fabricacion e la venda.
En 1844 un apoticari carpentrassenc Francés Pascau Lòng a l’idèa de remplaçar lo limon per de siròp de fruts confits al qual apond de menta. Lo medicament ven definitivament lecariá e la farmacia passa la man a la confisariá.
La seguida lo còp que ven, adissiatz mond de Ràdio Lenga d’Òc, adishatz plan e prenètz suènh de vosautres.
0 commentaires