L’Acòrdi de 1968 non es pas un privilègi mas un biais pragmatic e uman de clavar una guèrra dolorosa e de respondre a sas consequéncias umanitàrias
Pel primièr còp dins l’istòria de sa Va Republica, l’Assemblada Nacionala francesa adoptèt dijòus passat un tèxt portat pel Recampament Nacional. S’agís pas d’una lei, mas d’una proposicion de resolucion simbolica, destinada a «denonciar» l’acòrdi francoargerian de 1968 que permet als ciutadans d’Argeria d’obténer de facilitats de residéncia dins l’estat francés. Mas aquel simbòl es grèu: per una sola votz de diferéncia, la majoritat dels deputats de la drecha e una part del centredrecha legitiman un tèxt concebut per l’extrèma drecha.
Lo fach es grèu, non pas solament per son contengut, mas per çò que representa: la banalizacion politica del Recampament Nacional, que bastís, coma tot partit ultradrechista, sa fòrça sus la paur de l’autre e sus la crispacion identitària, e qu’es istoricament ligat als partisans de l’Argeria coloniala, dins totes sos excèsses mai inumans —se sap que Jean-Marie Le Pen, son fondador istoric, torturèt d’independentistas argerians—. Çò qu’èra un tabó de la vida politica francesa es ara una practica parlamentària ordinària.
L’Acòrdi de 1968, signat sièis ans après la fin d’una guèrra coloniala sanguinària, èra un simbòl de reconeissença mutuala entre França e Argeria, amb de consequéncias umanas complicadas marcadas per la «repatriacion» dels pènegres —aqueles ciutadans franceses, en realitat d’originas europèas multiplas, installats en Argeria pendent la colonizacion e obligats de fugir après l’independéncia— e pels harkis, aqueles argerians araboamazighs qu’avián servit dins l’armada francesa abans d’èsser abandonats per França, en general, e violentament reprimits fins a la mòrt per lor país d’origina. Per tant, l’Acòrdi de 1968 non es pas un privilègi mas un biais pragmatic e uman de clavar una guèrra dolorosa e de respondre a sas consequéncias umanitàrias.
Amb aquel vòte, ganhat per una votz de diferéncia, França mòstra aital que sa memòria coloniala es totjorn una plaga dobèrta.
Mas la vertadièra question es pas l’acòrdi de 1968. Es quina societat prepausan los representants politics dels ciutadans franceses: una societat que s’embarra dins la paura illusion d’una puretat «nacionala». Lo fach que de deputats de drecha teoricament moderada ajan jonch lo vòte de l’RN es un còp grèu per la dignitat de la Republica Francesa. Qualques unes diràn qu’es pas qu’un simbòl. Mas los simbòls son importants, mai que mai dins una Euròpa ont la temptacion autoritària e xenofòba creis un pauc pertot, encoratjada per una aliança reaccionària mondiala.
En consequéncia, la sesilha de dijòus serà remembrada, non pas coma una bona capitada de l’RN, mas coma una pèrda de dignitat democratica. N’i a pro amb una sola votz per cambiar lo sens de l’istòria.
0 commentaires