Divendres que ve, serem lo 8 de març, una data ligada a la memòria istorica de las femnas obrièras e venguda un simbòl de las revendicacions feministas. Mai d’un sègle après aquel 8 de març de 1911, sèm totjorn luènh d’un Mond sens murtres pr’amor del genre, sens discriminacions e sens mesprètz. Avèm un pauc avançat, cèrtas, mas sèm encara plan luènh d’una societat que respècta plenament cada persona quin que ne siá lo genre. A mai, las avançadas atenchas las cal protegir davant certans extremismes politics, ideologics, socials e religioses que combaton los dreches de las femnas. Es doncas necite de nos conscientizar per far del Mond entièr un espaci segur que meta lo ponch final a las agressions sexualas e sexistas e als feminicidis.

Los dreches de las femnas son restacats amb los dreches de totes los collectius privats de privilègis. Un d’aqueles collectius son, sens cap de dobte, los pòbles minorizats coma lo nòstre. Ça que la, cresèm d’èsser encara luènh de l’egalitat en cò nòstre. Dempuèi qualques annadas trabalham per que Jornalet siá un espaci segur per la participacion femenina, mas es evident qu’avèm mal capital. Nos rendèm pas, totun. Volèm contunhar de trabalhar per prene consciéncia de nòstras errors fins a aténher un Jornalet amb una participacion femenina estrambordanta. Sabèm que lo feminisme es non solament l’egalitat, l’amor e la tendresa, mas sustot la justícia. Sabèm que sens feminisme aurem pas jamai una Occitània liura. Per tant, del meteis biais que sèm lèstes per rompre lo modèl tradicional dominant monolingüe, volèm tanben trencar lo modèl tradicional patriarcal.

Tota suggestion e tota ajuda serà benvenguda e mercejada. I cal arribar.