
Halloween manca pas de questionar. D’un costat causas plan bravas. D’enfants e tanben fòrça adultes joines, se mascaran, se desguisan e se passejan atau per carrièra. A mai amb de mascaratges polits, inventius, tanplan coma los vestits, amb de colors dominantas, l’irantge de la cogorla, lo negre, lo blanc. Tot aquò fa bravament plaser se nos rementam que fa gaire èran causas que degun gausava pas pus faire. Abans l’introduccion d’aquesta « fèsta » aprèp l’an 2000, se desguisar e far carnaval, èra vist coma de practicas preistoricas de plocs rengardizats. La joinessa n’aviá vergonha, particularament en vila.
Atau lo positiu de tot aquò es l’estrambòrd, la creativitat, de trencar la rotina unifòrma de la vida-vidanta. Las nòstras societats s’i son botadas amb vòlha, tant l’espanhòla que la catalana, l’italiana e la nòstra aquí.
Per Occitania avem plan Martror que lo Glaudi Alranq s’afana de far conéisser. Mas non. Calguèt que la validacion venga daus Estats-Units. Se mascarar, se desguisar dins lo biais originau de nòstras culturas es mespresat d’a fons. Mas la metèissa causa validada per la dominança economicò-culturala merita d’i anar d’a fons. Vertigi. Sembla plan que las nòstras societats venon dins l’incapacitat d’engimbrar lor imaginari e lor biais de s’amusar. Lèu d’èsser?
La traduction est à retrouver sur Midilibre.fr
0 commentaires