La crisi politica en França es arribada a un ponch d’inflexion que requerís una reflexion prigonda sus l’avenir de la democracia del país. Una entrevista del sociològ Marc Joly, publicada dins Mediapart, revèla una situacion inquietanta dins la quala lo president Emmanuel Macron s’arrapa al poder desesperadament, en metent en perilh los fondaments de la democracia. Lo comportament de Macron es descrich per Joly coma “autoritari, toxic, caotic e desmesurat », çò qu’es simptòma d’un problèma mai prigond que “pertòca la Cinquena Republica”.

Lo president francés, incapable d’acceptar la victòria del Nòu Front Popular (NFP) a las eleccions legislativas, a cercat de subterfugis per evitar que se reviren sas reformas, mai que mai las que pertòcan la fiscalitat e las pensions de retirada. Aquel negacionisme de Macron, que refusa sas falhibilitat e impostura, a menat a un blocatge democratic sens precedent. Son refús de nomenar un primièr ministre de l’NFP, totun l’opcion mai logica après los resultats electorals, demòstra una manca de respècte dels principis democratics mai basics.

Es imperatiu que l’esquèrra se tenga unida per resistir a “l’entrepresa destrusenta” de Macron. Cal prepausar de reformas constitucionalas immediatas per sortir del presidencialisme eiretat de Charles de Gaulle e de la tradicion bonapartista: l’eliminacion del poder de dissolucion de l’Assemblada pel president, la supression del 49.3, la revision de l’article 16 que li autreja de poders excepcionals dictatorials, e sustot lo començament del camin devèrs la descentralizacion vertadièra del poder per la reconéissença de la pluralitat etnica e nacionala de França que l’a tostemps negada aquel estat que se crei una «republica indivisibla, laïca, democratica e sociala» (article 1r).

La tòca es de capitar que las presas de decisions sián mai pròchas dels ciutadans del temps que las valors de respècte de las diferéncias e de las diversitats aduirián una riquesa sociala que beneficiariá  al país, en crisi identitària que la vòl aprofechar l’ultranacionalisme d’extrèma drecha enemic de las minoritats. Aquela riquesa, que Macron la considèra coma un element de division, es al contrari un element d’union per de païses coma los estats plurinacionals de Soïssa e Canadà.

Davant aquela crisi prigonda de l’estat francés, nos podèm demandar se l’occitanisme demorarà devesit e mut.