Soscripcion per la reedicion del CD “Eric Fraj chante Lorca traduit par Max Rouquette”
Max Roqueta descobriguèt pro d’ora la poesia de Lòrca, a la fin de las annadas trenta, quand èra en plena aviada poetica, amb sas primièras pròsas e recuèlhs de poèmas (Secrèt de l’èrba, Sòmis dau matin). Aquel rescontre foguèt determinant per son inspiracion. Lo poèta occitan reconeissiá dins lo poèta espanhòl d’afinitats prigondas: una poesia intimament personala, totalament modèrna, originala e inventiva, que s’inscriviá en meteis temps dins una tradicion populara immemoriala. I retrobava parièra cèrca del “cant fonsut” (cante jondo), parièra ritmica viva e fluida e mantun image que vendrà obsessional a cò sieu, coma lo de la luna o de la musica (guitarra, flaüta, cant), aital coma una vision del mond tendra e tragica. Max Roqueta comença de traduire de romances de Lòrca dins las annadas quaranta, puèi entrepren dins las annadas 80 de transpausar integralament en occitan sos recuèlhs màgers: Romancero gitan, Poèma dau Cante Jondo, Planh per Ignacio Sánchez Mejías, Divan dau Tamarit. Gràcias a aquelas traduccions, las anmas espanhòla e occitana se fondon dins una mena d’ibridacion susprenenta.
Caliá un perfièch coneisseire d’Espanha e d’Occitania, en meteis temps qu’un egrègi musician per metre en musica e interpretar d’unes d’aqueles poèmas de Lòrca venguts occitans. Eric Fraj satisfà totas aquelas condicions. Causiguèt quinze poèmas qu’armonizèt e que canta amb son complici Morgan Astruc. Romances, gacelas, saetas, baladas: Lòrca aimava d’inscriure sos poèmas dins de genres musicals qu’Eric Fraj restituís a la nòta prèpa amb sa musica, nos donant a ausir de sonoritats occitanas sus de ritmicas e de melodias andalosas. Aquel disc pivelant nos introdutz dins lo cante jondo dels dos poètas, experiéncia unica de mestissatge al sens mai nòble e mai prigond del mot, gràcias a la magia d’una votz cauda e inspirada. Sortit en 2010, èra agotat. Ne vaquí una reedicion necita, a l’escasença d’una novèla virada del cantaire en omenatge a Max Roqueta.
Soscription pour la réédition du CD “Eric Fraj chante Lorca traduit par Max Rouquette”
Max Rouquette a découvert assez tôt la poésie de Lorca, à la fin des années trente, quand lui-même était en plein essor poétique, avec ses premières proses et recueils de poèmes (Secrèt de l’èrba, Sòmis dau matin). Cette rencontre a été décisive pour la suite de son inspiration. Le poète occitan reconnaissait dans le poète espagnol des affinités profondes : une poésie intimement personnelle, totalement moderne, originale et inventive, qui s’inscrivait en même temps dans une tradition populaire immémoriale. Il y retrouvait la même recherche du « chant profond » (cante jondo), la même rythmique vive et fluide et nombre d’images qui deviendront obsessionnelles chez lui, comme celle de la lune ou de la musique (guitare, flûte, chant), ainsi qu’une vision du monde tendre et tragique. Max Rouquette commence à traduire des romances de Lorca dans les années 40, puis entreprend dans les années 80 de transposer intégralement en occitan ses principaux recueils : Romancero gitan, Poèma dau Cante Jondo, Planh per Ignacio Sánchez Mejías, Divan dau Tamarit. Grâce à ces traductions, les âmes espagnole et occitane fusionnent dans une sorte d’hybridation fascinante.
Il fallait un parfait connaisseur de l’Espagne et de l’Occitanie, en même temps qu’un excellent musicien, pour mettre en musique et interpréter quelques-uns de ces poèmes de Lorca devenus occitans. Éric Fraj satisfait à toutes ces conditions. Il a choisi quinze poèmes, qu’il a harmonisés et qu’il interprète dans ce disque avec son complice Morgan Astruc. Romances, gacelas, saetas, ballades : Lorca aimait inscrire ses poèmes dans des genres musicaux qu’Éric Fraj restitue à la lettre dans sa mise en musique, nous donnant à entendre des sonorités occitanes sur des rythmiques et des mélodies espagnoles. Ce disque fascinant nous introduit dans le cante jondo des deux poètes, expérience unique de métissage au sens le plus noble et le plus profond du terme, grâce à la magie d’un voix chaude et inspirée. Sorti en 2010, il était épuisé. En voici une réédition nécessaire, à l’occasion d’une nouvelle tournée du chanteur en hommage à Max Rouquette.
0 commentaires