
Papieròt del dijòus (del 16/02/23)
Aquel afar de retirada, avèm pas acabat de n’ausir parlar, d’autant mai que mai nos ba explican, mens lo comprenèm e que d’unes elements complican a l’encòp la situacion e nòstre entendament.
Alara, d’un costat, avèm lo progrès, la mecanizacion e la societat virtuala amb sos biaisses dematerialiezats qu’implican mens de monde al trabalh vist que las maquinas e unas besonhas fan (o : son supausadas faire) aquelas tascas. Aicí, vos precisi que soi ieu qu’escrivi aquesta cronica en picant amb dos o tres dets sul clavièr de mon ordenador e qu’ai pas demandat a un GatGBT d’escriure a ma plaça e a mon biais (lo paure d’el) aqueste papieròt dins nòstre/vòstre Jornalet ben-aimat.
I agèt una tendéncia a afavorir lo temps liure, e a faire baissar lo temps de trabalh que passèt de 48 oras a 40, puèi a 35 e que d’unis demandan de passar a 32 e que d’autres son a plan mens vist que son al caumatge. Se ganhèt lo dreit de pas mai trabalhar lo dimenge, puèi pas lo dissabte de vèspre, puèi pas lo dissabte, puèi i agèt las RTT. Los congièts passèron d’una setmana, a quinze jorns, a una mesada, a sièis setmanas, sens parlar dels temps de RTT. Se rajustèt un temps bèl a las vacanças de febrièr, non pas per permetre al monde de se bandar e de se faire petar la ventresca per Carnaval, mas per que las estacions d’esquí e lo sector del torisme ganhèssen plan de moneda. Al final d’aquela demarcha del faire mens, nos explican que caldrà trabalhar mai ! Mai dins la setmana : pareis que trabalhar quatre còps nòu oras (siá 36 oras) seriá ara lo nec plus ultra. Notatz qu’amb una jornada de cauma e de manifestacion cada setmana, nos impausan insidiosament lo sistèma ! Mai dins lo temps : de la retirada a 60 ans amb 37 annadas e mièja d’escotisson (se ditz que, dins un temps ancian, i agèt un temps cortet un govèrn d’esquèrra en França), ne sèm a tornar montar a 64 ans e 43 annadas d’escotisson. As l’impression que l’avenir camina al revèrs !
E ara, los vièlhs (e dins unes emplècs pareis qu’a 45 ans, siás ja un vièlh) en plaça de preparar la retirada, deuràn passar lo temps a trabalhar o a cercar de trabalh. Alara, l’eqüacion es malaisida de règlar : cal a l’encòp, per mens de plaças proposadas, gardar los ancians e assegurar l’emplèc dels joves,
Notaretz que l’afar d’un Revengut minimal assegurat a totes, degun ne parla pas mai ! Se trapa pas pus de mètges, pas pus d’ensenhaires, … Tant qu’a i èsser, los licèus professionals son eles sentits coma una via de garatge… E l’autre jorn, ensajèron de nos faire agantar la crèba : lo dimars 7 de febrièr, nos calguèt faire lo passa-carrièra jos una ragentada de primièra…
Ara, dins l’incompreneson de la situacion, pòdi rajustar :
– aquel fenhantàs de Varane qu’espera pas 64 ans per arrestar de jogar al fòbal e que decidís qu’a 29 ans portarà pas mai lo malhòt de l’esquipa de França e refusa una promocion coma capitani de la formacion. Lo pauròt, aquò li farà gaire d’annuitats. Quant tocarà a la retirada ?
– Las centralas nuclearas quora demarrèron (d’unas, las mai modèrnas, capitan pas de se metre a l’òbra !) èran previstas per 40 ans de vida. Aparentament, l’afar dels 64 ans per la retirada las va pas concernir que se parla de lor i faire téner lo còp fins a… 80 ans. Una experiéncia d’estendre puèi als umans ?
Sus una laissa de la bibliotèca, lo libre de Paul Lafarga : Lo dreit a la pigresa… Se soi pas tròp fenhant, ne vau tornar virar las paginas !
Ja-Retirat Roch

0 commentaires