La setmana que ven, dau 18 au 22, se va debanar a Somèire de Vidorle un grand eveniment de cultura, las Trad’Ivernalas, encontres de musicas e danças tradicionalas. Serà la 24ena edicion e un grand plaser de tornar en grand aprèp la congelacion dau COVID.

Es un eveniment paradoxau e ensenharèl. La paradòxe es qu’es gaire conegut alara que recampa milierats de participants, mai que mai joves. Mas coma es dedicat au tradicionau passa jos los radars mediatics que i fan gaire de resson. Veson aquò coma una resèrva zoologica de mond endarrierats. Las Tradivernalas son tanben ensenharèlas amor que fan la mòstra bèla d’un  joinessa per aqueste biais de faire fèsta e jòia amassa. E amassa es pas sonque s’amolonar los uns a costat dels autres. Aquelas danças se fan a 2, 3, 4, 6, 8 a mai en tropa ! E i vesèm plan que, coma per la lenga, i a pas de dança vièlha. Una dança tradicionala balada per de joves es una dança jove e joiósa. Aquò vai en contra de la dominança dau formatatge « modèrn » dau «biznès » que la dança i es sonque solitària amb una quasi interdiccion de se tocar. Ongan lo programa es plan ric amb de musicaires coma Montanaro, De la Crau, Pelruc e tanben de musicas de pertot. Una capelada a la còla de Coriandre e au Danís Galvier que lancèron e butan encara aquesta capitada.

La traduction de cette chronique sur Midilibre.fr