Qualques filmes documentaris non solament assabentan, mas tanben esmòvon e interpèlan. Es lo cas de La Lenga Defenduda, un film de Nils Martin produch per l’Institut Occitan d’Avairon e que la còla de Comuna projectaràn dijòus a l’Impasse a Tolosa. La Lenga Defenduda es pas solament un filme sus la lenga occitana. Es un miralh. Una question dirècta: s’una lenga pòt morir? E, sustot, una constatacion: serà pas una mòrt naturala mas un assassinat.
Lo documentari dona votz a de centenats d’occitanofòns del Segalar Roergàs, de voses divèrsas de generacions desparièras amb un ponch en comun: la lenga coma patrimòni viu, coma memòria, coma dignitat. Una lenga que s’ausís pas dins los grands mèdias mas que contunha de respirar dins la marginalitat, sus la talvera.
Es, per tant, de saludar l’iniciativa de la còla de Comuna de projectar aquel filme dins un espaci alternatiu. Perque la lenga occitana —coma tantes autres combats— trobarà sa subrevivéncia dins los espacis alternatius, dins los centres autogerits, dins las cooperativas, dins los centres socials, dins los esqüats, dins los eveniments amb de consciéncias ecologicas e socialas.
Cal difusar aquel documentari dins los movements feministas, ecologistas, antifaissistas, per la soberanitat alimentària, pels dreches umans, pels dreches LGBTI, per la patz, pels dreches dels pòbles… Totes los movements ont i aja de personas amb una consciéncia umanista an de prene consciéncia que la lenga del país es un tresaur qu’a la majoritat d’occitans lor l’an raubat.
L’occitan l’an pas raubat amb innocéncia. Es lo resultat de politicas inumanas d’umiliacion e d’alienacion. Çò que d’unes dison que «se pèrd» a un nòm precís: «lingüicidi».
S’agís pas de viure dins la ressentida. S’agís d’assabentar sus aquel crime per tal d’èsser plusors a exigir de preses de responsabilitats istoricas e politicas. Cal que l’administracion reconesca lo damatge e que demande perdon per aquel lingüicidi que li disèm Vergonha, e que se meta en òbra de politicas valentas e estructuralas per revirar la situacion: educacion, mèdias, espaci public, dreches lingüistics efectius.
Mentre qu’aquelas politicas se fan pas —o se fan timidament—, cal pas quitar de resistir. Cada paraula dicha en occitan es, a l’ora d’ara, un acte revolucionari. Cada projeccion d’aquel filme es un acte de dignitat. Cada debat posterior es una semença. Cada espectator qu’ane veire lo filme es una batalha ganhada. Cada debat posterior es una grana. Cada persona qu’après lo documentari se pause de questions es una victòria.
0 commentaires