Tír gan teangam tír gan anam1
Irlanda nos ven de balhar una leiçon de fiertat e de coeréncia culturala. La nòva presidenta irlandesa, Catherine Connolly, a pres possession amb un discors integralament en gaelic irlandés, en proclamant qu’«un país sens lenga es un país sens anma». Mai qu’una frasa polida, es una declaracion de principis. Connolly anóncia que la lenga del país, minorizada e mespresada dempuèi de decennis, serà desenant la primièra lenga de trabalh de son administracion. Dins aquel sens, demanda als responsables politics e als ciutadans que recobren la lenga, non pas coma una obligacion, mas coma «un present, una convidacion a agachar lo mond amb d’autres uèlhs».
Lo gèst es poderós. Irlanda, qu’aviá fach del gaelic sonque un simbòl decoratiu, sembla decidida a lo reviudar. E es significatiu qu’aquel vam provenga del pus naut nivèl institucional, amb una presidenta que parla lo gaelic d’un biais natural e sens complèxe, e que met la lenga al centre de l’identitat, de la cultura e de la politica. Son exemple remembra qu’una lenga desapareis mai que mai per manca de volontat collectiva.
En Occitània, avèm tanben una lenga anciana e nòbla, que ditz qui sèm e d’ont venèm mas que tròp sovent es confinada a l’encastre de la nostalgia o del folclòre. A l’occitan —coma al gaelic— li cal pas de compassion mas de visibilitat. Li cal que las institucions, los mèdias e los ciutadans l’empleguen sens complèxe, d’un biais natural, fièr e joiós.
Quand Catherine Connolly ditz que «cap de país pòt pas exprimir sos desirs ni son esperit sens sa lenga», parla tanben per nosautres. Occitània es fàcia al meteis enjòc: que la lenga torne als ciutadans, non pas coma imposicion mas coma present, per partejar en occitan nòstre esperit de convivéncia e paratge, luènh dels chauvinismes monolingüistas.
Es benlèu ora de prene l’exemple d’Irlanda e de quichar per que nòstras institucions, nòstres mèdias, nòstras escòlas e universitats, nòstres creators, artistas, païsans, obrièrs… metan l’occitan al centre de la vida publica. Perque una lenga anciana que se vòl pas calar pòt tornarmai gausar d’èsser una lenga viva dins sa societat.
1. «Un país sens lenga es un país sens anma». Pádraig Pearse (1879-1916)
0 commentaires