CURIOSÈR
Una cronica de l’Eric Asti�
Per parlar un pauc de tot e de tot un pauc
D’escotar tanben sus Ràdio Lengadòc !
Lo jiu-jitsu brasilièr
Lo jiu-jitsu brasilièr
Adissiatz mond de Ràdio Lenga d’Òc e adishatz plan.
Imaginatz lo maridatge de Japon e de Brasil. Un maridatge cultural dont la fruta es un art marcial original dit lo jiu-jitsu brasilièr !
Entrar dins lo JJB, (es atal que se ditz) es s’obrir la pòrta de dos monds fantastics, de doas istòrias fabulosas. Se se pòt dire Jujutsu, la version Jiu Jitsu es aquela utilizada en portugués.
De las arts marcialas brasilièras conseissiam ja la capoeira, eissida de tecnicas de danças e de luta de las populacions originàrias de Moçambic e d’Angòla.
Lo JJB a lo sens d’art de la soplesa, e una soplesa version brasilièra.
Lo practicant se ditz jiujiteiro, es lo rei del combat al sòl, de la sciéncia de las amainadas, dels revèrsaments e de las finicions ras las calcigas (au ras des pâquerettes).
Suaud coma un ersaire (surfaire), rigorós coma un samorai, amolona los exercicis per far de son còrs una maquina que pas res pòt arrestar. Tranquille e poderós, sople e fòrt ! Vaquí lo retrait del jiujiteiro !
Istoricament Brasil e Japon son ligats. En Brasil viu la comunautat japonesa mai importanta del mond. Tre la fin del sègle XIXen, d’expèrts de judo-jujutsu venguèron al país de la samba. Entre eles, se destria Mitsuyo Maéda (que visquèt entre 1878 e 1941) sòci del prestigiós institut Kòkòdan ont se creèt lo judo.
Ambe d’autres judokas japoneses, es mandat en delegacion als Estats-Units en 1904, per far conéisser aiceste art marcial. L’òme a un temperament d’aventurièr, en mai del judo e del jujutsu, practica la luta, lo cach.
Viatja dins lo mond entièr : Euròpa, America. Ambe de companhs budokas, fa de demonstracions de judo, dins de salas d’espectacles, de teatre, davant de civils, de militars.
Relèva de desfises finançats per diferents organismes e mediatizats per la premsa, contra de boxaires, de lutaires. Li escai de lutar contra de colòsses fòrça mai balèses qu’el (mesurava 1,64m) e sovent ganha : se parla de 2000 victòrias !
Ambe l’experiéncia d’aqueles combats, desvolopa son modèle teoric e practic d’art marcial. Ganha en Espanha lo chafre de conde Koma = lo comte Koma.
En 1914 s’installa en Brasil. Pren la nacionalitat brasilièra, ara se ditz Otávio Mitsuyo Maeda e transmet sa sciéncia del combat.
Dos fraires : Carlos e Heloi Gracie venon sos discípols e popularizan lo biais Maeda, dins de desfises mediatizats contra de practicants d’autras disciplinas de combat dont la luta, la capoeira e lo judo.
Carlos afina pauc a cha pauc çò que bateja lo jiu-jitsu brasilièr en 1925, annada de naissença « oficiala ».
La generacion Gracie seguenta fa la conquista dels Estats Units, Royce e Rickson fondan lo primièr torneg d’arts marcialas mixtas americanas, fasent conéisser las vertuts del JJB !
Coma pel judo, comença quilhat e se conclutz al sòl. Se lo judo privilegia combat quilhat e projeccions, lo JJB presa lo combat al sòl : ambe mestritge del còrs, tecnicas d’acròcaments (d’arrapadas), d’ensarraments e d’escanaments braces/cambas.
Jos l’influéncia de la cultura brasilièra, lo JJB demòra mens formal que la version japonesa en tot èsser exigent.
Desvolopar poténcia, resisténcia e soplesa ambe l’uèlh del tigre, l’aganta del piton e la vivacitat del leopard ! (es la pub que fan a la Confederacion Francesa de JJB a ..)
Se pòt començar a tota edat, sense risc a condicion de forçar pas tre la debuta ! Cada sesilha es l’escasença d’apréner quicòm de novèl, en tot demandar a son còrs d’integrar de competéncias a son ritme, gràcia a de repeticions de combats soples e plasents.
L’adjectiu es estonant mas lo JJB agrada per la confrontacion fisica sense los tradicionaus trucs e patacs comuns a las autras arts marcialas. Ges d’atemis o de còps sul nas o l’estomac…
Dins la nòstra region coneis un afògament vertadièr e i bofa un ventolet d’originalitat atractiva : 500 clubs, 31000 lincenciats la CFJJB a son sèti dins Var a Montaurós.
Tecnicas de mestrejar totjorn, la quita jovença passada, passar encara un cap per venir mai fòrt, demorar en bona fòrma, flame, dinamic ambe l’objectiu de la cinta negra e se far coronar reina e rei del sòl.
En Brasil i a malurosament l’autre costat del miralh. Aval, lo JJB flaira al sofre per amor dels mitans d’extrèma dreita que se’n son apoderats e que l’utilizan per tormentar, borrelar, las classas desfavorizadas, los SDF, las populacions negras, los ameridians. Mas l’antidòt a un nom : capoeira.
Coma qué, pas res de simple aicí-debàs !
Adissiatz mond de Ràdio Lenga d’Òc, adishatz plan e prenètz suènh de vosautres.
0 commentaires