Joan Petit que dança… 

• Joan-Petit: De pichon o de grand, l’avèm cantada aquela istòria de Joan-Petit que dançava pel rei de França! Un biais de descobrir l’esquèma corporal çò dison las regentas de mairalas! Mai grands, avèm descobèrta la revòlta dels Crocants de Roèrgue e lo suplici que ne patiguèt lo Joan-Petit. Los 25 e 26 d’octòbre, un recampament festiu e revendicatiu es previst a la Vila (es atal que dison per Vilafranca en Roèrgue): manifestacion, discutidas, cants collectius, concèrts, vilatjòts dels païses occitans, passa-carrièra…

Un objectiu: tornar bastir l’ostal de Joan Petit que foguèt avalit dins l’encastre de sa condemnacion.. Òc, fasèm las carrièras occitanas (contacte: www.carrieras.occitanas.eu ). Un biais de celebrar, de reprene e de persègre l’accion Anem Òc! entamenada fa vint ans a Carcassona lo dissabte 22 d’octòbre de 2025. 

• Relacions entre minoritats: Lo laboratòri RESO de l’Universitat Pau-Valèri del Clapàs anóncia que lo collòqui sus las relacions entre los moviments minoritaris en França e en Euròpa (sègles 19 a 21) se debanarà los 28 e 29 de mai de 2026 

• EOE: Notatz tre ara las datas de l’EOE de Vilanòva per 2026: del dimenge 16 al dissabte 22 d’agost.

• Setmana de la paraula: A la debuta de novembre, l’IEO-Aude organizarà una Setmana de la Paraulaamb tres rendètz-vos a Puègnautièr (sala Na Loba) que permetràn de faire una virada en Occitania: Lemosin lo diluns 3 amb lo recital de Monica Burg e Francés Dumeaux consacrat a la Marcèla Delpastre, Provença lo dimars 4 amb lo torn de cant de Renat Sette interpretant los tèxtes del Joan-Ives Roièr e Arièja lo dimècres 5 amb l’espectacle musical (e jove public) Amaury e l’acòrd perfèit.

Lo dijòus 6, lo Danièl Loddò intervendrà al GARAE (Ostal de las Memòrias a Carcassona) per parlar dels musicaires populars lengadocians. Vos presentam çai-jos son plan interessant obratge que serà la basa de son intervencion.

Los menestrièrs de Lengadòc

Las edicions CORDAE-La Talvera an publicat un libre bèl (464 paginas; en francés) del Danièl Loddò : Le temps des ménétriers. Es lo primièr tòme d’una tièra titolada Musicas d’Occitania (Per ne saber mai e comandar : talvera.org).

L’obratge es la resulta de 45 annadas de recèrcas sul tarrenc e dins los archius per descobrir l’istòria de las musicas popularas en Albigés e a l’entorn (Roèrgue, Carcin, Lauragués, Lomanha, Lengadòc-bas,…). L’autor s’interèssa mai que mai a l’estatut e al ròtle dels menestrièrs, l’arribada d’instruments novèls a la fin del sègle 18, las fèstas ont jogavan los musicaires, las danças qu’interpretavan, los cants qu’acompanhavan. Lo libre nos passeja atal del l’Edat mejana fins a las annadas 1950.

Un centenat de paginas presentan la craba (o bodega) : terminologia, airal d’implantacion, environa socio-economica, environa musicala, organologia e fabricacion, estile de jòc, repertòri, la craba dins la societat, los crabaires dins la literatura orala e las cresenças popularas, retrachs de crabaires, lo reviscòl dempuèi las annadas 1960, las autras cornamusas occitanas (la cabreta),…

Seguisson un cinquantenat de paginas sul pifre e las flaütas presentats d’en primièr en Albigés, puèi l’una puèi l’autra dins las contradas vesinas. Seguisson unas quatre-vints paginas sul graile (o aubòi) presentat del meteis biais. S’intercala una presentacion de Josèp Mahoux qu’èra a l’encòp escalpraire, laütièr e musician.

Venon en seguida seissanta paginas sul violon, abans una quinzenada de paginas sus la viòla de ròda. Un vintenat de paginas son consacradas al tamborn e autras percussions: esquilas, postarèlas, raineta, esclòps, pal, foet, guimbardas,…

Lo libre se clava sus las tradicions cantadas que sotalinhan l’importància del cant dins la societat occitana d’un còp èra.

Un cèrt nombre d’illustracions balhan vida als jogaires e als instruments. Un libre doncas d’una granda riquesa e d’un contengut bèl: un vertadièr obratge de referéncia.

Anem, vai! Contunharem de dançar sus l’aire de Joan-Petit amb tot nòstre còs, tot nòstre còr e tot nòstre vam!

Alan-Petit Roch