Un American se passejava pel país occitan. Dins un prat remira un tropèl de motons grasses e plan borruts.
– Tè ! Fa lo tipe, lana polida, abondosa. Seriá bon per faire de mantèls. Mantèls de lana naturala. Aquò se vendriá plan.
Se’n va tustar a la bòria vesina. La borrièra sortís, li demanda qué vòl. L’òme li fa sa demanda e precisa :
– Me’n cal un bon quintal. Cent quilòs, ni mai ni mens.
La femna se’n va lèu lèu quèrre son òme e li ditz la demanda :
– Un bon quintal ! E pagarà plan. Ai vist la veitura. Te pòdi dire qu’a de moneda lo tipe ! Cent quilòs, ni mai ni mens !
Lo borrièr dintra las bèstias dins la jaça, pren sos grands cisèls e zo ! Se met a los tondre. Trabalha coma un fòl. Al cap de quatre oras, amb la femna amassan tota aquesta lana copada, tòrnan a la bòria e la meton sus la balança
– Mèrda ! que fa l’òme ne manca un pauquet, pas gaire 200 gramas. Anarà plan aital!
– Non ! ditz la femna, A dich : cent quilòs, pas mai ni mens ! Pagarà pas. L’ai vist, l’ai gaitat, l’ai jutjat : pagarà pas !
– De qu’anam faire de tota aquesta lana ? E los motons que son totes tonduts, que se van gelar !
– Tè ! Gaita, fa la femna en mostrant lo Papeta que fa sa dormida dins son cadieràs, sa barba blanca espandida sul pitre.
L’òme pren los cisèls e rau ! D’un còp de cisèls copa la barba del vièlh.
– Tè ! Aquí avèm lo quintal !
Lo borrièr va veire sas bèstias, fa qualques trabalhs e de vèspre tòrna a l’ostal. E de qué te vei : le Papeta quilhat sul teulat, arrapat a la cheminièira
– Òu ! li ven, Paire, que fas amondaut ? As paur que nos raubèssen la cheminièira ?
– E ben, l’American de la lana es tornat
– De qué voliá ? I aviá pas pro de lana ?
– Non ! Aquò’s pas aquò ! M’as demandat una dotzena d’uòus.
– E alara, te siás quilhat aital per los pondre ?
– Que non que soi anat los levar de las polas… Mas n’i aviá pas que dètz ! E, ai ja pro balhat !
Edita de Massilhan
0 commentaires