Mas lo jove diguèt :
« Garda, aquelas peras per tos mainatges,
-Te mercejam fòrça, e te voldriam daissar quicòm.
« Escota, ai un poder grand, demanda çò que volràs e te l’acordarai.
Mescladís de Bobí lo contejaire
Lo conte de Misèria
Aquel conte fòrça conegut es sovent dins lo repertòri dels contaires.
O vos presenti amb qualques adaptacions actualas. Serà en tres partidas, donc sus tres setmanas. Bona lectura e bona escota !
Martror, cresenças, paurs?
Es la davalada! La nuèch pren lo poder. Poder magic? Mesa en relacion amb los mòrts, òbras ritmadas per las sasons, cresenças, paurs, del fons de ma memòria, vaquí que ressorgís aquel passat, pas tant alunhat.
8 miliards sus Tèrra
Amb en seguida la cronica costumièiras las infos sus l’iperactivitat occitana de Bobí.
Sèm de mai en mai nombroses : 8 miliards sus Tèrra !
1 miliard en 1800 , 2 miliards en 1900. E quant de mòrts al sègle vinten ? Perqué las guèrras an pas cessat : Ideologias, religions,… vaquí qualques uns dels arguments utilizats per justificar los conflictes.
Mon nom d’ostal es fòrça francés!
Frasa ausida mai d’un còp! Justificacion d’una identitat? Qual sap…
Se per curiositat ensajam de trobar lo sens, l’origina d’un nom (etimologia) , es de còps mai dificila que çò que se supausava. En efièch, fòrça noms de familhas an una origina, un manlèu a de lengas mai ancianas: indoeuropèa, latin, grèc, arab, cèlta etc.
Vos vau parlar d’un…
Atal comença la cançon de Claudi Martí , «Un país que vòl viure!».
Es una cançon sus Occitània e las dificultats de far viure sa lenga, sa cultura, trabalhar al país…
Una recèpta: l’aligòt
A la debuta, èra una «sopa» amb de pan e de toma fresca. Aprèp la revolucion, los païsans l’aprèstan dins los abrics d’estiva : los masucs o burons. Al sègle XIX lo pan es remplaçat per las patanas.
L’istòria oficiala es un pairòl traucat !
«L’istòria oficiala es un pairòl traucat d’onte fugís la vertat!» Provocacion? Qual la diguèt? Pas ieu. Aquò sortiguèt de la boca de l’Ives Roqueta, dins las annadas setanta.
L’occitan dins la vida vidanta
Lo 24 de setembre, lo nòstre jornal, Midi Libre, faguèt una pagina sus la lenga occitana en grand perilh de disparicion.
Òc, i a de trabalh que l’ostal brutla! mas es pas simple de far.
De qué podèm far? Vaquí qualques dralhas…
La galineta roja, conte pels dròlles.
Quand lo Bòbi vos prepause un conte per los dròlles… Un conte tradicional adaptat onte se trapan los «ingredients» del conte mas tanben, coma dins la faula, una moralitat!
I aviá un còp una galineta roja que cercava dins la cort de la bòria…