Expressions familiaras
Expressions familiaras
Segurament avètz ausit aquelas expressions dins de charradissas en occitan o en francitan. Ne vaqui qualques unas que podretz emplegar cada jorn !
« Amics coma los cinc dets de la man ». Aqueles son inseparables coma Batiston, Manjaceba e Manjaplan de Colhonàs !
« N’aver un confle », n’aver pron !
« Una granda maissa » : un que parla fòrt e daissa pas los autres parlar. Una granda maissa es tanben aquela del camèl de Besièrs que fa : Nhaca, nhaca ! Nhaca, nhaca !
« Aver lo cap coma una semal ».
« Aver una lenga de pelha ». Dins cada vilatge, cada ciutat ne manca pas de lengas de pelhas !
« Badar : badar coma un chòt ».
« Es bandat », a plan begut.
« A cargat la monina », ten pas dreit. ( La monina es tanben la feme del monin.)
« A begut de tisana de gavèl », es a dire de vin !
« Prendre una guindola » (lo fruch ), es beure coma un trauc !
« Carnaval se passeja », mal vestit coma la mariòta bèla del carnaval se ditz tanben : « Sembla un Caramentrant ! »
« Aquò's de bon far », es plan aisit
« Es una vertadièra arrapeda, aquela drolleta ! »
« Polit coma un sòu ! »
« Cercar de trabalh amb una forca (o un fusilh) » Aquel es un fenhantàs !
« Es cargat coma un ase ; »
« De longa... »
« Donar la man. » (per ajudar)
« Avèm fach una panta de rire », avèm plan rigolat.
« S'estrassar de rire. »
« S'enfangar. »
« Faire la tronha, faire un morre de sièis pes de long. »
« Faire quincanèla »
« Menar çaganh. »
« Faire saussòla. »
« Faire venir cabra », es a dire capbord !
« Faire véser las pèiras. »
« Jalat coma un pintre. »
« Fa un temps de nèu. »
« Lo temps se lèva. »
« Levar la taula. »
« Sec coma un estelon. » ( un pichon bocin de boès).
« Val mai un petàç qu'un traucàs ».
« Èstre pas a prètzfach ».
« Sembla un peilharòt ».
« Trempe coma una sopa ».
Expressions familières
Vous avez sûrement entendu ces expressions en occitan ou bien en francitan. En voici quelques unes que vous pourrez employer chaque jour.
"Amis comme les cinq doigts de la main" , ils sont inséparables comme Batiston, Manjaceba et Manjaplan de Colhonas!
"En avoir assez !"
"Une grande bouche, « gueule »" : se dit de quelqu'un qui parle fort, ne laisse pas s'exprimer les autres. C'est aussi la gueule du chameau de Béziers qui fait : gnaque, gnaque !
"Avoir la tête comme une comporte !"
"Avoir une langue de peille (chiffon) !" Dans les villages, les villes il n'en manque pas !
"Badar (rêvasser) : bayer aux corneilles.."
"Il est saoul, il a bien bu !"
"Il a chargé la mule" (en occitan guenon femelle du singe). Il a bien bu, il ne tient pas droit.
"Il a bu de la tisane de sarment" (du vin).
"Prendre une griotte (fruit)" on dirait prendre une cuite !
"Carnaval se promène !" Mal vêtu comme le mannequin de Carnaval on dit aussi il ressemble à un Caramentran !
"C'est facile à faire, c'est aisé !"
"Hou ! Elle est vraiment collante, cette petite fille !" Ou toujours dans les jupes de sa mère.
"Joli comme un sou."
"Il cherche le travail avec une fourche, (ou un fusil) !"
"C'est un gros fainéant !"
"Il est chargé comme un âne !"
"Sans arrêt, sans cesse."
"Aider. On a rit aux éclats !."
"Se bidonner !"
"S 'embourber."
"Faire la tête, une tête de six pieds de long !"
"Faire faillite"
"Faire du vacarme"
"Tremper dans du vin" (gâteau ou pain)
"Faire venir chèvre, fou !"
"En faire voir à quelqu'un"
"Gelé comme un peintre"
"Un temps neigeux."
"Le ciel s'éclaircit."
"Débarrasser la table."
"Sec comme un éclat de bois."
"Il vaut mieux un rapiéçage qu'un trou"
"Ne pas être à forfait."
"Il ressemble à un chiffonnier."
"Mouiller la chemise"
"Il est taquin cet enfant !"
"Serrer la main" comme Tocamanetas le maire de Colhonas
"Trempé jusqu'aux os !"
"Il est têtu !"
Et maintenant vous pouvez en trouver d'autres !
Zou à la prochaine et portez-vous bien !
Lo Mescladís e Zibola, lo libre dau Bòbi en venda dins totas las bonas librariás !
Una pòrta d'intrada dins la lenga e la cultura occitana, una pòrta bèla qu'aquelas cronicas, a l'origina radiofonicas per ràdio Lengadòc e ràdio Lodeva, destriadas en quatre categorias: "Contes e legendas"; "Cultura occitana"; "Fèstas e jòcs"; e "O sabiatz?" Lo legeire, novelaire o assabentat de la causa occitana, i farà son pro e i trobarà sens cap de dobte son bonaür. Completadas per l'Istòria polida de Zibola premiada per lo CAÒC en 2023.
0 commentaire