Lo vin borrut – Au mes de novembre, los viticultors tiravan lo vin novèl. Cadun fasiá lo sieune. Se convidavan lo ser d’un ostau a l’autre per lo tastar amb las primièiras castanhas. Se sonava « lo vin borrut ». Mal afinat, servava la borra de l’enfància, una mossa un pauc rasposa, una borra, una borrilha, una matèria jos la lenga qu’èra per perdurar pas, quicòm d’inacabat, de fugidís, coma se lo vin novèl-nascut s’aparava un temps encara de las agarridas dau monde.

« Se disiá tanben dels brots de la vinha que nasejavan amb una borra e la tombavan amb la calor dau solelh. Se ditz totjorn que cau desborrar la polinalha, la desmamar de la cavala, i apréner la vida.

Es en remembre d’aquel vin borrut, e dau drollet que lo tastava a la cima de la lenga, que siaguèt escrich aqueste libre. »