« Quand las galinas auràn de dents ! » (2)

 

–  Non, gaita aquel arbre traucat en naut de la montanha, serem a l’abric, e puèi… diguèt Cantafòrt.

– E puèi ? diguèt Polideta.

 – Sabi pas, mas  se cal  pausar ! »

Tristament, se n’anerèron cap al vièlh arbre traucat.

Quina bona idèia ! Pendent tres jorns, la pluèja s’arrestèt  pas de tombar ! Polideta e Cantafòrt èran  plan a l’abric !

Un rai de solelh los venguèt desrevelhar. Sortiguèron.

« As vist ? cridèt Polideta, as vist ? »

De cagaròls e de vèrmes  cobrissián lo sòl !

«Anam  manjar, diguèt Polideta.

– Jamai de la vida manjarai  aquelas bèstias ! repoteguèt  Cantafòrt.

–  Ieu, ai tròp talent ! »

E la galina  d’avalar un vèrme puèi un cagaròl e cresi qu’aquò li agradèt !

Cantafort èra caput, fòrça caput, repotegava encara dins son canton!

Polideta cantava, èra aürósa, aürósa !

 Fin finala, Cantafort, tastèt un vèrme, puèi un cagaròl , ne mangèt tant que son ventre èra prèst a esclatar !

«Es bon ! diguèt per dire pas qu’èra gostós, caput qu’èra!

Se tornèron pausar dins lo trauc de l’arbre.

Los jorns seguents trapèron qualques vèrmes.

E Polideta poniá d’uòus regularament. Decidiguèt de coar.

Quaranta jorns !

Cantafòrt preniá suenh de Polideta.

Al cap de quaranta jorns, Polideta sentiguèt bolegar jos ela. Los sèt uòus qu’èran coats s’obriguèron e de poletons sortiguèron !

 La descendéncia èra assegurada !

Cantafòrt arribèt lèu-lèu !

Mas se los poletons piulavan, avián pas de dents ! Mentre que tre la naissença , los poletons naissián amb trenta doas dents dins aquel temps !

«  Cossí van far ? diguèt Polideta

-E, coma nosautres, se van adaptar, van cambiar de regime alimentari ! diguèt Cantafòrt risolièr.

E vaquí. Alara quand qualqu’un vos dirà : « o farai, quand las galinas auràn de dents ! », poiretz contar l’istòria de Polideta e Cantafòrt !

E cric e crac mon conte es acabat

low angle photo of concrete bridge

« Quand les poules auront des dents ! » (2)

 

– Non, regarde cet arbre troué en haut de la montagne, nous serons à l’abri, et puis… dit Chantefort.

– Et puis ?  dit  Poulidette

 – Je ne sais pas, mais il faut se poser ! »

Tristement, ils allèrent vers le vieil arbre troué.

Quelle bonne idée ! Pendant trois jours, la pluie ne s’arrêta  pas de tomber ! Poulidette et Chantefort étaient bien à l’abri !

Un rayon de soleil vint les réveiller. Ils sortirent.

Il appela Poulidette « Tu as vu, tu as vu ? »

Des escargots et des vers couvraient le sol !

«Nous allons pouvoir manger, dit Poulidette

-Pour rien au monde je ne mangerai de ces animaux ! rouspéta Chantefort.

-Moi, j’ai trop faim ! »

Et la poule avala un ver puis un escargot et je crois qu’elle apprécia !

Chantefort était entêté. Très entêté, il rouspétait encore dans son coin !

Poulidette  chantait,  elle était heureuse, heureuse !

Enfin, Chantefort, goûta un ver, puis un escargot, et il en mangea tant que son ventre était prêt à éclater !

« C’est bon ! dit-il pour ne pas dire que c’était goûteux, entêté  qu’il était !

Ils revinrent se reposer dans l’arbre troué.

Les jours suivants ils trouvèrent quelques vers.

Et Poulidette pondait des oeufs régulièrement. Elle décida de les couver.

Quarante jours ! Chantefort. S’occupait bien de Poulidette.

Au bout de 40 jours, Poulidette sentit bouger sous elle. Les sept œufs qui étaient couvés s’ouvrirent et des  poussins sortirent !  La descendance était assurée !

Chantefort arriva vite !

Mais si les poussins piaillaient, ils n’avaient pas de dents ! Alors que dès la naissance, les poussins naissaient avec trente-deux dents en ce temps là !

«  Comment vont-ils faire ? dit  Poulidette

-Comme nous, ils vont s’adapter et vont changer de régime alimentaire ! dit Chantefort en souriant.

Et voilà, alors quand quelqu’un vous dira : « oui, je le ferai, quand les poules auront des dents ! », vous pourrez raconter l’histoire de Poulidette et Chantefort, et on vous croira !

Et cric et crac mon conte est fini,

Lo Mescladís e Zibola, lo libre dau Bòbi en venda dins totas las bonas librariás !

Una pòrta d’intrada dins la lenga e la cultura occitana, una pòrta bèla qu’aquelas cronicas, a l’origina radiofonicas per ràdio Lengadòc e ràdio Lodeva, destriadas en quatre categorias: « Contes e legendas »; « Cultura occitana »; « Fèstas e jòcs »; e « O sabiatz? » Lo legeire, novelaire o assabentat de la causa occitana, i farà son pro e i trobarà sens cap de dobte son bonaür. Completadas per l’Istòria polida de Zibola premiada per lo CAÒC en 2023.

0 commentaires

Soumettre un commentaire

Votre adresse e-mail ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *

Ce site utilise Akismet pour réduire les indésirables. En savoir plus sur la façon dont les données de vos commentaires sont traitées.