

Quand las galinas auràn de dents (2)
« Quand las galinas auràn de dents ! » (2)
– Non, gaita aquel arbre traucat en naut de la montanha, serem a l’abric, e puèi… diguèt Cantafòrt.
– E puèi ? diguèt Polideta.
– Sabi pas, mas se cal pausar ! »
Tristament, se n’anerèron cap al vièlh arbre traucat.
Quina bona idèia ! Pendent tres jorns, la pluèja s’arrestèt pas de tombar ! Polideta e Cantafòrt èran plan a l’abric !
Un rai de solelh los venguèt desrevelhar. Sortiguèron.
« As vist ? cridèt Polideta, as vist ? »
De cagaròls e de vèrmes cobrissián lo sòl !
«Anam manjar, diguèt Polideta.
– Jamai de la vida manjarai aquelas bèstias ! repoteguèt Cantafòrt.
– Ieu, ai tròp talent ! »
E la galina d’avalar un vèrme puèi un cagaròl e cresi qu’aquò li agradèt !
Cantafort èra caput, fòrça caput, repotegava encara dins son canton!
Polideta cantava, èra aürósa, aürósa !
Fin finala, Cantafort, tastèt un vèrme, puèi un cagaròl , ne mangèt tant que son ventre èra prèst a esclatar !
«Es bon ! diguèt per dire pas qu’èra gostós, caput qu’èra!
Se tornèron pausar dins lo trauc de l’arbre.
Los jorns seguents trapèron qualques vèrmes.
E Polideta poniá d’uòus regularament. Decidiguèt de coar.
Quaranta jorns !
Cantafòrt preniá suenh de Polideta.
Al cap de quaranta jorns, Polideta sentiguèt bolegar jos ela. Los sèt uòus qu’èran coats s’obriguèron e de poletons sortiguèron !
La descendéncia èra assegurada !
Cantafòrt arribèt lèu-lèu !
Mas se los poletons piulavan, avián pas de dents ! Mentre que tre la naissença , los poletons naissián amb trenta doas dents dins aquel temps !
« Cossí van far ? diguèt Polideta
-E, coma nosautres, se van adaptar, van cambiar de regime alimentari ! diguèt Cantafòrt risolièr.
E vaquí. Alara quand qualqu’un vos dirà : « o farai, quand las galinas auràn de dents ! », poiretz contar l’istòria de Polideta e Cantafòrt !
E cric e crac mon conte es acabat

« Quand les poules auront des dents ! » (2)
– Non, regarde cet arbre troué en haut de la montagne, nous serons à l’abri, et puis… dit Chantefort.
– Et puis ? dit Poulidette
– Je ne sais pas, mais il faut se poser ! »
Tristement, ils allèrent vers le vieil arbre troué.
Quelle bonne idée ! Pendant trois jours, la pluie ne s’arrêta pas de tomber ! Poulidette et Chantefort étaient bien à l’abri !
Un rayon de soleil vint les réveiller. Ils sortirent.
Il appela Poulidette « Tu as vu, tu as vu ? »
Des escargots et des vers couvraient le sol !
«Nous allons pouvoir manger, dit Poulidette
-Pour rien au monde je ne mangerai de ces animaux ! rouspéta Chantefort.
-Moi, j’ai trop faim ! »
Et la poule avala un ver puis un escargot et je crois qu’elle apprécia !
Chantefort était entêté. Très entêté, il rouspétait encore dans son coin !
Poulidette chantait, elle était heureuse, heureuse !
Enfin, Chantefort, goûta un ver, puis un escargot, et il en mangea tant que son ventre était prêt à éclater !
« C’est bon ! dit-il pour ne pas dire que c’était goûteux, entêté qu’il était !
Ils revinrent se reposer dans l’arbre troué.
Les jours suivants ils trouvèrent quelques vers.
Et Poulidette pondait des oeufs régulièrement. Elle décida de les couver.
Quarante jours ! Chantefort. S’occupait bien de Poulidette.
Au bout de 40 jours, Poulidette sentit bouger sous elle. Les sept œufs qui étaient couvés s’ouvrirent et des poussins sortirent ! La descendance était assurée !
Chantefort arriva vite !
Mais si les poussins piaillaient, ils n’avaient pas de dents ! Alors que dès la naissance, les poussins naissaient avec trente-deux dents en ce temps là !
« Comment vont-ils faire ? dit Poulidette
-Comme nous, ils vont s’adapter et vont changer de régime alimentaire ! dit Chantefort en souriant.
Et voilà, alors quand quelqu’un vous dira : « oui, je le ferai, quand les poules auront des dents ! », vous pourrez raconter l’histoire de Poulidette et Chantefort, et on vous croira !
Et cric et crac mon conte est fini,

Lo Mescladís e Zibola, lo libre dau Bòbi en venda dins totas las bonas librariás !
Una pòrta d’intrada dins la lenga e la cultura occitana, una pòrta bèla qu’aquelas cronicas, a l’origina radiofonicas per ràdio Lengadòc e ràdio Lodeva, destriadas en quatre categorias: « Contes e legendas »; « Cultura occitana »; « Fèstas e jòcs »; e « O sabiatz? » Lo legeire, novelaire o assabentat de la causa occitana, i farà son pro e i trobarà sens cap de dobte son bonaür. Completadas per l’Istòria polida de Zibola premiada per lo CAÒC en 2023.
0 commentaires