

La pila sièis del viaducte, entre magia e mascariá ! (2 e fin)
La pila sièis del viaducte, entre magia e mascariá! (2 e fin)
Cardabèla demorèt dins los paratges, discrèta, esperant la venguda del Drac.
Arribèt ! Mièjanuèch picava ! S’èra pas transformat aqueste còp !
Èra afrós, espaurugant, bufant, escupissent, amb d’uèlhs injectats de sang, de las banas torsadas e una coa forcada, darrièr el ! Lo vertadièr mostre de nòstres contes de mainatges !
S’arrestèt. Inspectèt los luòcs en gaitant d’un costat de l’autre, sentissent l’aire. Vegèt pas Cardabèla, fòrça amagada e vestida d’una rauba a flors de las odors d’alh, caçador del Drac, se diguèt!
S’avancèt cap a la pila e aquí foguèt petrificat !
Èra entièrament recobèrta de lençòls jaunes e roges !
Dins un rire sarcastic bramèt :
« A, A, A, Empachar mon trabalh en embalant la pila ? Se meton lo det dins l’uèlh ! »
E abocinèt totes los lençòls. Mai montava, mai sos crits ressonavan dins la nuèch caussenarda. Los lençòls tombavan en remolinant talas las fuèlhas jol vent de la davalada.
Foguèt lèu ennaut, al nivèl del davantal. Mas aquí, foguèt susprés per « l’embalatge ». Èra fòrça mai espés ! De colèra s’acarnissèt, esquiçant los lençòls en mila tròces!
Es mentre qu’un crit terrible envasiguèt tot lo sit !
Jols lençòls, los obrièrs avián fixats de miralhs desformant ! Lo plan de Cardabèla !
Quand lo Drac se vegèt, poguèt pas acceptar son imatge desformat !
Tombèt cap en bas !
Es aquel crit afrós que se veniá d’ausir.
Lo Drac s’espotiguèt al bas de la pila e un fum negre montèt dins lo cèl.
Pas de traça del mostre !
Cardabèla aviá capitat ! Placèt un tròç de miralh dins la pila sièis.
La fin de l’obrador aprochava, encara una pila, la setena, chifra magica ?
Anatz zon a lèu per la fin dels contes del Viaducte de Millau !

LO DARRIÈR BÒBI, Fonce maestro !
La pile six du viaduc, entre magie et sorcellerie ! (2 et fin)
Cardabèla resta dans les parages, discrète, attendant la venue du Drac.
Et en effet il arriva, minuit sonnait ! Il ne s’était pas transformé.
Il était affreux, effrayant, soufflant, crachant, avec des yeux injectés de sang, des cornes torsadées et une queue fourchue trainant derrière lui ! Le vrai monstre de nos contes !
Il s’arrêta à une vingtaine de mètres de la pile. Il inspecta les lieux en pivotant sur lui-même et humant l’air. Il ne décela pas la présence de Cardabèla, bien cachée et vêtue d’une robe à fleurs aux odeurs d’ail, repoussoir du Drac, dit-on !
Il s’avança vers la pile et là il fut pétrifié !
Elle était entièrement recouverte de draps jaune et rouge !
Dans un rire sarcastique il hurla :
« Ah,Ah,Ah , s’ils croient m’empêcher de réaliser mon travail en emballant leur pile, ils se mettent le doigt dans l’œil ! »
Et il se mit à déchiqueter tous les draps. Plus il montait, plus ses cris résonnaient dans la nuit caussenarde. Les draps tombaient en tourbillonnant telles les feuilles sous le vent automnal.
Il fut vite en haut, au niveau du tablier. Mais là, il fut surpris par « l’emballage ». C’était bien plus épais ! En colère il s’acharna, déchirant les draps en mille morceaux!
C’est alors qu’un cri terrible envahit tout le site !
Sous les draps, les ouvriers avaient fixés des miroirs déformant ! Le plan de Cardabèla !
Lorsque le Drac se vit, il ne put accepter son image déformée !
Il tomba à la renverse dans le vide!
C’est ce cri affreux que l’on venait d’entendre.
Le Drac s’écrasa au bas de la pile et une fumée noire s’éleva dans le ciel.
Plus une trace du monstre !
Cardabèla avait réussi ! Elle plaça un morceau de miroir dans la pile six.
La fin du chantier approchait, encore une pile, la septième, chiffre magique ?
Allez zou à bientôt pour la fin des contes du Viaduc de Millau !


Lo Mescladís e Zibola, lo libre dau Bòbi en venda dins totas las bonas librariás !
Una pòrta d’intrada dins la lenga e la cultura occitana, una pòrta bèla qu’aquelas cronicas, a l’origina radiofonicas per ràdio Lengadòc e ràdio Lodeva, destriadas en quatre categorias: « Contes e legendas »; « Cultura occitana »; « Fèstas e jòcs »; e « O sabiatz? » Lo legeire, novelaire o assabentat de la causa occitana, i farà son pro e i trobarà sens cap de dobte son bonaür. Completadas per l’Istòria polida de Zibola premiada per lo CAÒC en 2023.
0 commentaires