

Una escorreguda dins los arbres
Una escorreguda dins los arbres…
Uèi anam apréner un conte a repeticion, non pas la formigueta qu’anava en pelegrinatge, mas un autre .
Un còp èra una esquiroleta que cercava d’avelanetas.
Montèt sus una branca, la branca se copèt , l’esquiroleta tombèt e se copèt la camba.
« Ò branca, que siás fòrta de copar la camba de la paura esquiroleta que cercava d’avelanetas.
– Mas i a mai fòrt que ieu perque lo vèrme me trauca !
– Ò vèrme, que siás fòrt de traucar la branca, branca de copar la camba de la paura esquiroleta que cercava d’avelanetas.
– Mas i a mai fòrt que ieu perque la galina me manja !
– Ò galina, que siás fòrta de manjar lo vèrme, vèrme de traucar la branca, branca de copar la camba de la paura esquiroleta que cercava d’avelanetas.
– Mas i a mai fòrt que ieu perque lo rainal m’engolís!
— Ò rainal, que siás fòrt d’engolir la galina, galina de manjar lo vèrme, vèrme de traucar la branca, branca de copar la camba de la paura esquiroleta que cercava d’avelanetas.
– Mas i a encara mai fòrt, perque lo caçaire me tua !
– Ò caçaire, que siás fòrt de tuar lo rainal, rainal d’engolir la galina, galina de manjar lo vèrme, vèrme de traucar la branca, branca de copar la camba de la paura esquiroleta que cercava d’avelanetas.
– Mas i a mai fòrt, perque la nuèch m’endormís !
– Ò nuèch que siás fòrta d’endormir lo caçaire, caçaire de tuar lo rainal, rainal d’engolir la galina, galina de manjar lo vèrme, vèrme de traucar la branca, branca de copar la camba de la paura esquiroleta que cercava d’avelanetas.
E cric e crac es acabat !
Amb lo repetitiu podètz apréner de frasas simplas, conversar amb d’amics. Un biais de dintrar dins la lenga. Alara bona passejada los amics e parlatz la lenga nòstra, macarèl !
E zon, al còp que ven !

LO DARRIÈR BÒBI, Fonce maestro !
Une randonnée dans les arbres…
Aujourd’hui nous allons apprendre une petite randonnée, non pas celle de la petite fourmi qui allait en pèlerinage, mais une autre .
Il était une fois une petite écureuil qui voulait manger de petites noisettes.
Elle monta sur une branche, la branche se cassa , la petite écureuil tomba et se cassa la patte.
« Oh branche, que tu es forte de casser la patte de la pauvre petite écureuil qui cherchait des petites noisettes !
– Mais il y a plus fort que moi car le ver me troue !
– Oh ver, que tu es fort de trouer la branche, branche de casser la patte de la pauvre petite écureuil qui cherchait des petites noisettes !
– Mais il y a plus fort que moi car la poule me mange !
– Oh poule, que tu es forte de manger le ver, ver de trouer la branche, branche de casser la patte de la pauvre petite écureuil qui cherchait des petites noisettes !
– Mais il y a plus fort que moi car le renard m’avale !
— Oh renard, que tu es fort d’avaler la poule, poule de manger le ver, ver de trouer la branche, branche de casser la patte de la pauvre petite écureuil qui cherchait des petites noisettes !
– Mais il y a encore plus fort, car le chasseur me tue !
– Oh chasseur, que tu es fort de tuer le renard, renard d’avaler la poule, poule de manger le ver, ver de trouer la branche, branche de casser la patte de la pauvre petite écureuil qui cherchait des petites noisettes !
– Mais il ya plus fort, car la nuit m’endort !
– Oh nuit que tu es forte d’endormir le chasseur, chasseur de tuer le renard, renard d’avaler la poule, poule de manger le ver, ver de trouer la branche, branche de casser la patte de la pauvre petite écureuil qui cherchait des petites noisettes !
E cric e crac c’est fini !
Par le répétitif vous pourrez apprendre des phrases simples, converser avec des amis. Une façon d’entrer dans la langue ; Alors bonne balade les amis et parlez la lenga nòstra, macarel !
Allez zou, à la prochaine !


Lo Mescladís e Zibola, lo libre dau Bòbi en venda dins totas las bonas librariás !
Una pòrta d’intrada dins la lenga e la cultura occitana, una pòrta bèla qu’aquelas cronicas, a l’origina radiofonicas per ràdio Lengadòc e ràdio Lodeva, destriadas en quatre categorias: « Contes e legendas »; « Cultura occitana »; « Fèstas e jòcs »; e « O sabiatz? » Lo legeire, novelaire o assabentat de la causa occitana, i farà son pro e i trobarà sens cap de dobte son bonaür. Completadas per l’Istòria polida de Zibola premiada per lo CAÒC en 2023.
0 commentaires