Una jornada al campèstre

par Bobí lo contejaire

Una jornada al campèstre

 

Foguèt un temps, a Sobès, ont la jornada omnispòrts del 8 de mai èra un rendètz-vos immancable pels adèptes de la marcha, la corsa a pè, lo VTT o  la passejada a caval. Aquela annada, lo ponch de recampament èra la jaça de Corcòl dins lo bòsc de ND de Parlatges. Los joggers montavan per Aubaigues, los cavalièrs e los VTT per lo camin farrat e los caminaires pel caminòl del Gròs Pin. Al ponch de partença, sul Terral, la bona umor transcendís los esportius levat Andrieu, pessimista per la metèo. « Escaparem pas a la pluèja ! » Es tanlèu rambalhat : « Siás capbord, i a pas una nívol ! » Mas aguèt esgard a las lusors rojas del levar del solelh, assegura : « Rogieròla del matin, pluèja o vent en camin ! » Tot aquel mond èran partits suls camins. La passejada encantava  los caminaires e se la montada fins al Puèch Naut, a 790 m d’altitud, fa bufar, lo formidable panorama del Larzac a las Cevenas e al mont Sant Clar se merita. Es miègjorn passat quand lo grop arriba dins lo magnific escrinh de verdura de la jaça de Corcòl. L’aperitiu desaltèra ja la centena de participants ont cadun fa lo raconte de son periple matinièr.  Un momenton per calinejar lo còl dels cavals e lo picnic arriba a puntejar perque l’estomac crida famina. Entre dos còps de forqueta, a l’ombra dels pins, degun s’es pas apercebut que lo cèl s’èra cobèrt. E d’un còp, la pluèja ! E cadun de se precipitar dins la jaça emportant qual sa sièta, qual son veire de vin… La pluèja que jòga riga-raga sus las lausas a pas entamenat l’apetís ni la convivialitat perque degun auriá pas imaginat dinnar a la lusor dels batifuòcs jos l’esplendida vòlta. Al cap d’un quart d’ora, lo solelh reapareis. Lèu, serà temps de tornar davalar cap a la valada, lo còr leugièr, lo cap emplenat d’imatges de natura sublima e de sovenirs de partiments frairals.

Zon al còp que ven !

Une journée à la campagne
(texte d’un ami de Soubès !)

Il fut un temps, à Soubès, où la journée omnisports du 8 mai était un rendez-vous incontournable des adeptes de la marche, la course à pied, le VTT ou la promenade à cheval. Cette année-là, le point de ralliement était la bergerie de Courcol dans la forêt de ND de Parlatges. Les joggers montaient par Aubaygues, les cavaliers et les VTT par la voie romaine et les marcheurs via le sentier du Gros Pin. Au départ, sur le Terral, la bonne humeur transcende les sportifs sauf André, pessimiste pour la météo. « Nous n’échapperons pas à la ramade ! » Il est aussitôt rabroué : « T’es cabourd il n’y a pas un nuage ! » Mais en égard aux lueurs rouges du lever du soleil, il assure : « Rougeline du matin, pluie ou vent en chemin ! » Tout le monde est parti sur les chemins. Le parcourt ravit les marcheurs et si la montée jusqu’au Puech Haut, à 790 m d’altitude, fait souffler, le formidable panorama du Larzac aux Cévennes et au mont Saint-Clair se mérite. Il est midi passé lorsque le groupe arrive dans le magnifique écrin de verdure de la bergerie de Courcol. L’apéro désaltère déjà la centaine de participants où chacun fait le récit de son périple matinal. Le temps de flatter l’encolure des chevaux et le pique-nique arrive à point car l’estomac crie famine. Entre deux coups de fourchette, à l’ombre des pins, personne ne s’est aperçu que le ciel s’est couvert. Et d’un coup, il pleut ! Et chacun de se précipiter dans la bergerie emportant qui son assiette, qui son verre de vin… La pluie qui joue des claquettes sur les lauzes n’a pas entamé l’appétit ni la convivialité car personne n’aurait imaginé déjeuner à la lueur des briquets sous la splendide voûte. Au bout d’un quart d’heure, le soleil réapparaît. Bientôt, il sera temps de redescendre vers la vallée, le cœur léger, la tête emplie d’images de nature sublime et de souvenirs de partage fraternel.

brown and white horse eye

Lo Mescladís e Zibola, lo libre dau Bòbi en venda dins totas las bonas librariás !

Una pòrta d’intrada dins la lenga e la cultura occitana, una pòrta bèla qu’aquelas cronicas, a l’origina radiofonicas per ràdio Lengadòc e ràdio Lodeva, destriadas en quatre categorias: « Contes e legendas »; « Cultura occitana »; « Fèstas e jòcs »; e « O sabiatz? » Lo legeire, novelaire o assabentat de la causa occitana, i farà son pro e i trobarà sens cap de dobte son bonaür. Completadas per l’Istòria polida de Zibola premiada per lo CAÒC en 2023.

0 commentaires

Soumettre un commentaire

Votre adresse e-mail ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *

Ce site utilise Akismet pour réduire les indésirables. En savoir plus sur la façon dont les données de vos commentaires sont traitées.