CURIOSÈR

 

Una cronica de l’Eric Asti�

Per parlar un pauc de tot e de tot un pauc

D’escotar tanben sus Ràdio Lengadòc !

Un còp èra lo filh del diable…

 

Adissiatz mond de Ràdio Lenga d’Òc e adishatz plan.  

Planeta occitanista, lo nom de Drac te parla segurament, en musica o en literatura.

            Dins las autras planetas, los pescaires de truèita de Nauta Provença visualizaràn de tira aquela ribièra polida qu’es afluent d’Isèra.

            Planeta Arts e cultura, los professionals e afeccionats fronsiràn las ussas en donant un sens a-n-aqueste acronime redobtat e avare : Direction Régionale des Affaires Culturelles = Subventions ?  Pas question !

            E ben non, briga, lo Drac es autenticament occitan e mèfi, shau, s’avètz afar amb el. A un solet avantatge : es aquel d’èsser insensible als fenomèns dialèctals. Se pronóncia « drac » sus l’ensem del territòri occitan (de Bordèu a Nissa). Ges de :

  1. vocalizacion = cambiament d’un consonanta en vocala : escòla prononciat eicòla,
  2. aferèsi = casuda d’un fonème en debuta de mot : aquò prononciat ‘quò
  3. palatalizacion = modificacion d’un son al contacte d’un autre son : cabra prononciat chabra.

Un bon punt per el. Benlèu un amudiment leugièr del  -q dins lo nòrd e encara. E coma zo auriá pogut dire Boby Lapointe « Dès qu’ils le reconnurent, ils surent qu’ils étaient dans de beaux draps. »  

            Transicion peltirada per compréner plan que lo Drac es pas de bon frequentar.

A la manièra de dragon, drakkar e Dracula, son nom es d’origina greco-latina = draco e sas representacions espaventosas.

            Frederic Mistral lo descriviá aital :

Lo Drac dau Ròse èra un monstre alat e anfibí que portava sul còs d’un reptile las espatlas e la tèsta d’un jovent polit. Viviá dins lo fons dau fluvi onte s’esforçava d’atraire, per lei devorar, leis imprudents ganhats per la doçor de sa votz. »

            Lo Drac e sas gents (Madama se ditz Draga o Draquessa) e lors filhs : draquets o dracons, son de pan senhat pels autors, contaires e autres narrators coma Dubois (se qualqu’un me pòt donar de precisions sus aiceste òme, mercés de contactar RLOC), Leopòld Dardy (Gasconha) e Joan Francés Bladé (Gasconha).

            Imaginatz un èsser fantastic, proteïfòrme, capable de se transformar a volontat.   Vesètz un dròlle innocent, un caval suaud, una bobina de fil ? Non pas! Qu’es lo Drac !

            Drac e companhiá : entrepresa de nosença, torment, prejudici e borrelatge. Pòt anar de la farcejada ninòia que t’escàmbia la sal ambe lo sucre fins a te far negar a la ribièra vesina.

            Lo Drac es associat a l’element liquide. A Belcaire trèva Ròse, en Roèrgue es Viaur qu’a sa preferéncia. En Arièja, las Dragas fan en semblant de lavar las fardas a la ribièra e atiran los vilatgeses, qu’embelinan primièr per los melhor borrelar aprèp. De garças vertadièras…

            Lo romancièr Joan Bodon tornèt visitar lo tèma en escrivent Los contes del Drac e non i va pas per quatre camins : lo Drac èra lo filh del Diable e a-n-aquel títol èra tarriblament de crànher

            Per d’autres escrivans, lo Drac èra mai desagradiu que malfaitós, uèi li diriam « pervèrs narcissic ». Encara qu’es capable de crebar l’uèlh d’una joventa que l’aviá desmacat d’una grafinhada rabiosa.

            Tres ciutats occitanas an pres fièrament lo nom de Drac : Draguinhan (Vauclusa) Mòndragon (Vauclusa) e Montdragon (Tarn). Apareis en bèl sul blason de Draguinhan, sus aqueles de comunas provençalas mai e amb un pauc d’imaginacion : sul blason del ducat d’Aquitania.

            Gaitatz plan aquel pretendut leopard d’aur sus camp de golas (esmalt roge). Mai prèp… Ne coneissètz fòrça vosautres, de felins ambe la lenga e las arpas blauas, una barba en forma de flamas, un pelatge e una coa claufits d’asperitats agudas ?

            Lo leopard aqueste revèrta puslèu un dragon desguisat en felin, camoflat aital per s’aparar de la fulminacion de la glèisa catolica, glèisa que percaçava feròçament tot image de bèstia fantastica.

            A mens que siá una draquejada, d’un Drac èbri per aver barrejat los vins requistes de vòstre celièr. Anatz saber…

            E tric e trac : mèfi lo Drac !

 

Adissiatz mond de Ràdio Lenga d’Òc, adishatz plan e prenètz suènh de vosautres.

 

A little girl with a pair of glasses on her face

1 Commentaire

  1. Mandin

    Òu ! Te cal revisitar la geografia occitana. Draginhan es dins lo Var !

    Réponse

Soumettre un commentaire

Votre adresse e-mail ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *

Ce site utilise Akismet pour réduire les indésirables. En savoir plus sur la façon dont les données de vos commentaires sont traitées.