Res non val l’electrochòc

Aquel titòl es de Joan Bodon que moriguèt fa 50 ans (febrièr de 1975). Nascut a Crespin en Roergue es l’un del mai grand escrivan en lenga nòstra del sègle vint. Escriviá dins una pròsa fluida, de bon compréner per tot un cadun.

Institutor agricòla itinerant dins Avairon, contaire de primièra, escriguèt de contes (contes del meu ostal,  contes dels Balssàs, contes  del Drac…) de romans (la grava sul camin, La santa estela del centenari, lo libre dels grands jorns, lo libre de Catòia, la quimèra, las domaisèlas) e de poèmas. Bodon disiá : «  Soi pas poèta tant qu’aital. Es solament dins d’unes cases que versifiqui. E mos vèrses son pas de la mòda modèrna ».  Cal legir Bodon , un regal !

Vaquí una poesia plan coneguda e cantada per Mans de Breish :

Ser de fièira

Dins una auberga vièlha demandèrem de vin

Non pas de vin de trelha, d’aquel qu’es tròp canin,

Mas de vin franc de soca del terrador d’aicí,

Ni per pinton ni pauca ne volèm un blechin,

E volèm la patrona per nos melhor servir.

Solament una copa, beurem cadun son torn

Aital morís la fièira quand s’acaba lo jorn.

Patrona, la patrona, te pastegi d’amor,

Sarra-te mai encara per nos portar calor.

I a lo can jos la taula que lofa son sadol

Per lo sacar defòra, un còp de pè pel cuol.

Sus la pòrta trantòli, me truqui pels verrolhs,

Patrona,la patrona, perqué nos daissas sols ?

Rantelas sens aranhas son las telas del ser,

Dos potons a la copa, gardam lo nòstre esper.

Tot çò que nos demòra, voler e non poder,

Campanas sens relòtge que clòcan sens saber.

Patrona, la patrona, la clau per nos dobrir,

Pren aquí la moneda, nos cal anar cobrir,

Una estela blanqueja dins lo cèl del matin,

Comptan los corbatasses tot lo long del camin.

Per la fièira novèla demandarem de vin.

Zon, brave mond, al còp que ven.

silver and black fish in water

LO DARRIÈR BÒBI, Fonce maestro !

Rien ne vaut l’électrochòc

Ce titre est de Jean Boudou mort il y a 50 ans (février 1975).Né à Crespin dans le Rouergue. C’est l’un des plus grands écrivains en occitan du vingtième siècle.  Sa prose était d’une rare fluidité facile à comprendre.

Instituteur agricole itinérant dans l’Aveyron, conteur chevronné, il écrivit des contes (contes de ma maison, contes des Balssàs, contes du Drac…) des romans (le caillou sur le chemin, La sainte étoile du centenaire, le livre des grands jours, le livre de Catòia, la chimère, les demoiselles) et des poèmes. Boudou disait : « Je ne suis pas poète en tant que tel. C’est seulement dans certains cas que je versifie. Et mes vers ne sont pas dans l’air du temps ». Il faut lire Boudou , c’est un vrai régal !

Voici une poésie très connue et chantée par Mans de Breish :

Soir de foire

Dans une vieille auberge nous demanderons du vin

Non pas du vin de treille, car celui ci est aigrelet,

Mais du vin de la  souche du terroir d’ici,

Pas de chopine ni de bouteille nous voulons un tonnelet,

Et nous voulons la patronne pour mieux nous servir.

Seulement une coupe, nous boirons chacun son tour

Ainsi meurt la foire quand finit le jour.

Patronne, la patronne, je te « pétris » d’amour,

Serre-toi plus encore pour nous réchauffer.

Il y a le chien sous la table qui  vesse  sans arrêt

Pour le jeter dehors, un coup de pied au « cul » !

Sur la porte je chancelle, je me cogne aux verrous,

Patronne, la patronne, pourquoi tu nous laisses seuls ?

Toiles d’araignées, sans araignées sont les toiles du soir,

Deux bises à la coupe, nous gardons notre espoir.

Tout ce qui nous reste, vouloir et ne pouvoir,

Cloches sans horloge qui sonnent sans savoir.

Patronne, la patronne, la clé pour nous ouvrir,

Prends l’argent, il nous faut aller « couvrir»,

Une étoile blanchit dans le ciel du matin,

Nous comptons les corbeaux tout le long du chemin.

A la prochaine foire, nous demanderons du vin.

silver and black fish in water

Lo Mescladís e Zibola, lo libre dau Bòbi en venda dins totas las bonas librariás !

Una pòrta d’intrada dins la lenga e la cultura occitana, una pòrta bèla qu’aquelas cronicas, a l’origina radiofonicas per ràdio Lengadòc e ràdio Lodeva, destriadas en quatre categorias: « Contes e legendas »; « Cultura occitana »; « Fèstas e jòcs »; e « O sabiatz? » Lo legeire, novelaire o assabentat de la causa occitana, i farà son pro e i trobarà sens cap de dobte son bonaür. Completadas per l’Istòria polida de Zibola premiada per lo CAÒC en 2023.

0 commentaires

Soumettre un commentaire

Votre adresse e-mail ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *

Ce site utilise Akismet pour réduire les indésirables. En savoir plus sur la façon dont les données de vos commentaires sont traitées.