
LO RUGBÍ DEMPUÈI L’AN PÈBRE
LO RUGBÍ DEMPUÈI L’AN PÈBRE
Segond mièg-temps
Lo còp passat, vegèrem la preséncia del rugbí atestada als temps preistorics, dempuèi los Dinosaures catalans de Taltehul, e jos l’Empèri roman fins al règne de Carlesmanha. Perseguissèm l’estudi istoric e geografic per véser la fòrça populara e planetària de las rasigas del rugbí.
Religion e rugbí
• Dins lo Novèl Testament, al moment de la Cèna, èran pas cinc a taula coma un esquipa de basquet, nimai sièis coma al volei, nimai sèt coma a l’and, nimai onze coma al fòbal, mas plan tretze coma una brava còlha solidària de XIII. (Los que pretendon qu’èran 15 s’apiejan sus tèxtes apocrifes que tenon cap de valor istoriografica).
• Quant de sants decapitats faguèron quilomètres o mila romans amb lo cap jol braç coma un alièr de rugbí? Atal, sant Afrodisi, vestit de roge e de blau, anèt puntar l’ensag a Sauclièras…
Endacòm mai…
• Gengis Canh jogava a la mesclanha e arrestava pas de jaupar sus sos avants.
• Alexandre lo Grand agantava las paumas a la tòca sens sautar.
• En China, lo jutge Ti fasiá de portaire d’aiga e menava la besonha (lo tee) als tustaires.
• De tradicion, los Maoris practicavan un jòc collectiu de pauma dins un camp de falguièra
Als temps medievals e modèrnes
• Lo paure Pèire Vidal, tornat de son aventura fadurla de se vestir en lop, gemegava dins son lèit de dolor: «Me dòl lo pic de las lanças coma pic d’eiriç». Na Loba demandèt a son adobaire de preparar un balme per solatjar lo patiment del trobador. En Teofrasta Frigolet preparèt una mèscla de flors e de plantas culhidas dins un dimars de luna plena e un divendres a punta d’alba. En referéncia a las paraulas del trobador, nomenèt la preparacion: Dòlpic .
• Quand èra a la Facultat de Medecina de Montpelhièr, lo Rabelais inventèt l’esponga-magica. Sos collègas ne pòrtan testimòni: «Tal lo Gargamèla, beviá coma una esponga vin roge del Pic Sant-Lop e muscat de Frontinhan e èra totjorn en bona santat: jogava a la dobertura (de las cantinas).»
• Encara minime, lo Joan-de-l’Ors defendèt las colors de l’esquipa locala dels seniòrs jos falsa licéncia. Se ditz que jogava fòrt plan a la man (tampada!).
• Lo Montaigne escriguèt plan Los Ensags, mas trapèt cap d’editor pel segond volume qu’aviá redigit e qu’envisatjava de titolar: Las Transformacions ont explicava, per exemple, que «D’unis còps, un tombat permet de se relevar.» o que «Un tres-quart deu pas faire las causas a mièjas.»
• Lo Ravalhac s’èra entrainat a Sapiac.
• Se seguissiá las corsas camarguencas, se vei tanben lo Frederic Mistral, sus un tablèu que se trapa al licèu Lakanal de Sceaux, assistir a una partida de rugbíhttps://pop.culture.gouv.fr/notice/palissy/PM92000371 .
• Frederic Mistral proposèt a Buffalo Bill e a Sitting Bull de rejónher los Bisons d’Avinhon.
• Aquiles Mir joguèt pas jamai al rugbí: una nafradura al talon l’empachava de córrer.
• Juli Vèrne conta l’istòria d’un jove anglés que faguèt lo torn del monde en 80 minutas.
•Al baron de Cobertin, li sufiguèt pas de faire arbitre de rugbí: inventèt los Jòcs Olimpics modèrnes.
• De segur, lo Josèp Anglada foguèt un grand linguista e espepissèt d’a fons la gramatica de l’occitan medieval. Mas son cap-d’òbra principal demòra d’aver menat de Tolosa a Lesinhan, en Corbièras, lo primièr balon de rugbí… La vila a balhat son nom al collègi local, mas l’estadi s’ameritariá (tanben) de portar son nom…
• En omenatge als Boscassièrs del Val de Danha, lo Josèp Deltelh escriguèt una brocadura (inedita): « Ovalia paleolitica». Citacion: « Quand la mesclanha vira castanha, Ovalia ven l’expression mai etica, estetica, elastica e pugilistica de la nauta civilizacion occitana.» s’exclamèt l’entrainaire, lo Guston de Vilatritols.» e lo Josepon ajustava: «Un ensag es la sublimacion del jòi trobadoresc, mas una penalitat vos folzeja coma lo castigament immanent de Dieu.»
• Èra en tota logica que lo charraire que comentava çò que se passava sus las pelenas se diguèsse: Codèrc !
• La permanéncia dels contactes entre las esquipas de Perpinhan e Montalban, tala qu’es contada pels Fraires Jaume, es confortada pel fait que lo principal escrivan de romans policièrs catalans se ditz Montalbànhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_Vázquez_Montalbán .
• A Glaudi Nogarò: «Òu, Glaudi, a Tolosa, es pas solament las mametas qu’aiman la castanha!»
• Pensatz que los Dracs de Bodon e de Roèrgue se son mudats en Dracs catalans per venir professionals de rugbí?
– Dins son enfància, David Tretzeguet joguèt al rugbí.
• Lo Che Guevarà portèt, coma alièr o centre, las colors del club dels Estudiantes a Cordoba (Argentina), mas practicava tanben la nada, lo gòlf, lo patinatge, l’equitacion, la pelòta basca, lo tennís, lo fòbal e, fin-finala, la revolucion.
• En Australia, las partidas bèlas dels Estats d’Origina celèbran la colonizacion e la mesa en plaça de las estructuras politicas novèlas entre la Nòva-Galas del sud e las Tèrras de la Reina, mas abans l’entama de las partidas se manca pas de saludar los pòbles e las culturas aborigèns: los didgeridoos son de sortida! E aquò nos torna menar a las ipotèsis de la debuta d’aquestas cronicas: çò que pròva plan que, se la planeta es pas planièra, es pas tanpauc redonda mas… ovala!
Blanqueta e cervesa
Pel tresen mièg-temps, pas besonh de vos estipular conselhs o recomandacions: vos fau totalament fisança per capitar aquel moment essencial e primordial (que ne sètz los especialistas patentats)!
Paissèls Roch
• Lo libre rugbistic de Montaigne (facebook Alderan Philo-Philo d’humour)

Aquí un tèxt inspirat !