Lo mai aürós dels arbres (1)
Disdacalias:
Un conte en musica : Lo mai aürós dels arbres (1)
Aquel conte, tradicionnal e trapat per Antonin Perbòsc, es pichonet. Pensi que se pòt jogar en musica e cançons (joves e “vièlhs” !) per far una comedia musicala, pichona, pichona, pichona…
Vaquí un biais de trabalhar :
A/ Personnatges : à lo contaire, narrator.
à l’arbre : drolleta o dròlle o femna, òme vestit en arbre e la cara se deu veire.
à aucèls de tota mena, vestits amb las colors vertadièras de cadun ( un desenat o mai d’aucèls).
B/Proposicion de jòc : Caldrà veire dins lo tèxte las partidas numerotadas : 1, 2, 3, 4, 5, 6.
1: A la debuta : negre sus la scèna, musica d’aucelum pas tròp fòrta , contaire que presenta l’istòria : “un còp èra, un arbre vièlh…” Musica de mai en mai fòrta e los aucèls fan de bruch (mimologismes) , cantan e dançan una farandola al torn de l’arbre ( cant : los acabaires o un autre)…
2/ L’arbre en colèra : bolega de mai en mai los braces (que son las brancas, de segur !). Los aucèls s’arrèstan de dançar e de cantar , puèi se’n van e s’amagan al fond de la scèna. (musica fòrta de vent o autre, arbre que crida).
3/ Silenci : En primièr l’arbre es content , ensaja de dormir, puèi se desrevelha. Pas de bruch, de cants d’aucèls. (musica trista : “trista es lo cèl” Patric o musica sola). Plora de mai en mai, l’arbre.
4/ Los aucèls, amagats dins lo bartàs, al fond de la scèna, arriban pauc a pauc e commençan a cantar , d’un costat de l’autre e de mai en mai fòrt ! Ara l’arbre es aürós !
5/ Musica de farandola : los aucèls fan la farandola e l’arbre piqua de las mans (brancas) e se bota de plorar !
6/ Contaire narrator – Tèxte de fin.Musica.
Vaquí la proposicion de trabalh. Aquí dejós lo tèxte del conte, brave mond !
Lo mai aürós dels arbres (tèxte)
Lo mai aürós dels arbres : lo tèxte (2)
Vaquí lo conte qu’anam trabalhar. Veire la presentacion de la setmana passada amb los numèros.
1 (contaire) Un còp èra, un vièlh arbre, fòrça vièlh, que sas nautas brancas s’auçan fins a las nívols. Sus aquel vièlh arbre, de milierats d’aucèls cantan nuèch e jorn. Son d’aucèls de totas menas, de totas las colors. Cadun fa ausir son cant.
E aquela musica, aquelas cançons s’arrèstan pas jamai ! (2- cants mimologismes, onomatopèas)
(contaire) Un matin, l’arbre se ditz : (arbre)“Que soi vièlh ! Que soi las ! Me vòli pausar un pauc. Vòli de silenci, de silenci !”
E l’arbre se bota a saquejar sas nautas brancas, e los aucèls, espaurugats, partisson totes.
3/ (musica fòrta, l’arbre bolega, crits) E l’arbre se met a remenar sas nautas brancas, e los aucèls, espaurits, enjaurats, partisson totes.
4/ (contaire-narrator) Sol, tot sol, l’arbre se pausa dins lo silenci. (arbre “Enfin, soi solet e pas de bruch, òsca !”
(contaire)
Mas, tot sol, l’arbre es malaürós.
5/ (musica cant de Patric « Trist ès lo cèl”, fins a la fin de la sequéncia)
La jornada passa. Lo vèspre, puèi la nuèch ven.
Doas gròssas lagremas davalan docetament de sos uèlhs.
Puèi doas autras, e d’autras encara…
L’arbre se bota de plorar de mai en mai fòrt… (fin de musica “trista es lo cèl”)
Mas los aucèls son pas anats ben luènh: son darrièr un gròs bartàs. Ausisson que l’arbre plora, e tornan gaujoses sus las brancas e dançan a l’entorn de l’arbre !
6/ (musica de farandola) E la musica se fa mai ausir, la musica de milierats d’aucèls de totas menas, e de totas colors que cantan, nuèch e jorn. E l’arbre es mai, e per totjorn, lo mai aürós dels arbres !
(musica puèi negre).
E cric e crac mon conte es acabat !
Per los aucèls veire lo libre “D’aucèls e d’òmes” (Erau edicion)
E zon al còp que ven !
Le plus heureux des arbres : le texte (2)
Voici le conte que nous allons travailler. Voir la présentation de la semaine dernière avec les numéros.
1 (conteur)-Il était une fois, un vieil arbre, très vieux, si vieux que ses hautes branches s’élèvent jusqu’aux nuages. Sur ce vieil arbre, des milliers d’oiseaux chantent nuit et jour. Ce sont des oiseaux de toutes sortes, de toutes couleurs. Chacun fait entendre son chant.
Et cette musique, ces chansons ne s’arrêtent jamais ! (2- chants mimologismes, onomatopées)
(conteur)Un matin, l’arbre se dit : (arbre)“Qu’est-ce que je suis vieux ! Qu’est-ce que je suis las ! J’ai envie de me reposer un peu. Je veux du silence, du silence !”
3/ (musique forte, arbre pousse des cris)Et l’arbre se met à remuer ses hautes branches, et les oiseaux, apeurés, effrayés, partent tous.
4/ (conteur-narrateur)Seul, tout seul, l’arbre apprécie le silence. “Enfin, du calme, plus de bruit, bravo !”
La journée passe. L’après-midi, puis la nuit vient.
Mais, tout seul, l’arbre se sent malheureux. (musique chant de Patric « Triste es lo cèl, jusqu’à la fin de la séquence)
5/ (Conteur-narrateur)Deux grosses larmes descendent doucement de ses yeux.
Puis deux autres, et d’ autres encore…
L’arbre pleure de plus en plus fort…
6/Mais les oiseaux ne sont pas allés bien loin: ils sont derrière un gros fourré. Ils entendent l’arbre pleurer, et reviennent joyeux sur ses branches, autour de lui. ( onomatopées, mimologismes puis farandole)
(Conteur-narrateur)Et la musique ,les chants s’amplifient, la musique de milliers d’oiseaux de toutes sortes, et de toutes couleurs qui chantent, nuit et jour.
Et l’arbre est pour toujours, le plus heureux des arbres !
Et cric et crac mon conte est achevé !
Pour les oiseaux voir le livre “Des oiseaux et des hommes” (Erau edicions)
Et zou à la prochaine !
LO DARRIÈR BÒBI, Fonce maestro !
Lo Mescladís e Zibola, lo libre dau Bòbi en venda dins totas las bonas librariás !
Una pòrta d’intrada dins la lenga e la cultura occitana, una pòrta bèla qu’aquelas cronicas, a l’origina radiofonicas per ràdio Lengadòc e ràdio Lodeva, destriadas en quatre categorias: « Contes e legendas »; « Cultura occitana »; « Fèstas e jòcs »; e « O sabiatz? » Lo legeire, novelaire o assabentat de la causa occitana, i farà son pro e i trobarà sens cap de dobte son bonaür. Completadas per l’Istòria polida de Zibola premiada per lo CAÒC en 2023.
0 commentaires