Nòvas literàrias a la tusta-limbusta (1)
Nòvas literàrias a la tusta-limbusta (1)
Dins aqueles temps de tardor, ont cada autor-a fa córrer la pluma per aver le prèmi Goncort, vaquí quauquas nòtas que poiràn servir a l’edicion d’un Lagarda & Mistral, manual per l’ensenhament de las literaturas occitanas, francesas e internacionalas dins los licèus Calandreta e endacòm mai:
- Qunes èran los ligams entre Omèr e Penelòpa?
- Socrata aimava plan lo picrat(a).
- En manjant una sietada de ceses, Ciceron inventèt lo carrat de l’ipotenusa.
- Es pas obligatòri de se sonar Alexandre per escriure en alexandrins.
- Omar Kayyam èra un tastavin de primièra.
- Dante escriviá coma un arrancaire de dents.
- Segur que Lluís Llach a legit las òbras de Ramon Llull!
- Bernat de Ventadorn foguèt lo primièr trobador a enregistrar sos cants sus disc.
- Alfrèd, Albèrt o Aquiles o A(...), qual pòt ben èsser lo pichon nom d’En Nonim?
- Val mai Francés Villon que Francés Fillon.
- Rutebeuf, la fòrça d’un taure!
- Al Clapàs, Rabelais crosèt Gargantuà, Gargamèla e Pantagruèl: fasiá 4 per jogar a la belòta e s’estancar dins los estanquets!
- Ronsard, totjorn a s’ocupar de sas ròsas!
- E belava, belava, belava, lo du Bellay!
- Sètz segurs que Montaigne jogava al SBUC?
- Sanchò Pançà pensava qu’a sa pança.
- Dòm Esquichòta: uèlhs de chòta.
- A la Dòna Sevinhé, li agradava mai d’escriure letras que d’anar relevar al vinhièr.
- Molièra bisquèt e visquèt a Pesenàs.
- Cornelha aviá una votz de gralha (d’autres dison: de graile???!)
- Se pòt pas dire que lo Racine age escrit pèças enrasigadas.
- Me parlètz pas de Voltaire: tot çò que finís per -aire…
- Lo Joan-Jaume Rousseau es un rèire-pepin de la Sandrina Rousseau.
- Qué lusissiá lo castèl de Chateaubriand!
- Lo capitani Fracassa, res non lo tracassa!
- Maupassant se diguèt qu’èra temps d’arrestar.
- George Sand, totjorn sandaletas e espardenhas!
- Lamartina escriguèt plan de libres autobiografics : Lamartina a l’escòla, Lamartina als camps, Lamartina a la mar,…
- Alfrèd de Vigny, mèstre en vinificacion
- L’Alexandre Dumas esitèt entre vendre 3 mosquetaris al prètz de 4 o soldar 4 mosquetaris al prètz de 3.
- Lo comte de Monte-Cristo menèt una vida dantesca.
- La comtessa de Segur aimava pas los penjals: autrament, se seriá sonada comtessa de Montsegur.
- La comtessa de Segur presava las cuèissas de rana, mas devenguèt pas Catarina Segurana.
- Victòr Hugo ganhèt plan de moneda mercé a l’escritura de Les Misérables.
- Demandèron pas al Victòr Hugò de tornar faire la carpenta de Nòstra-Dòna de París.
- Rimbaud refusèt d’avoar: « Es pas ieu que raubèri l’irange del mercand sul mercat d’Aurenja! »
- De Baudelaire: «Soi un Rimbaud warrior!»
- «Cresi que se’n crei, l’autre amont !»
- Balzac escriguèt tantes libres, mas numerotèt cadun Balzac 00.01
- Juli Vallès èra balès.
- Juli Verne fasiá penequet al pè d’un vèrnhe e somiava d’un torn del monde en 80 jorns, d’un viatge sus la luna o de 20 mila legas jos la mar.
- Alan-Fornièr celebrèt lo rugbí amb son libre Lo Grand Maul.
- Pochquina ganhava totjorn a la quina.
- Tchecòv èra mèstre en confiment de cerièras.
- Per magrir, Zolà se fasiá sesilhas d’assucador o de jacuzzi.
- L’Emili Zolà escriguèt las paraulas de la cançon de Leò Ferré: La the nana.
- L’Emili Zolà presava lo gorgonzolà.
- La Coleta amb son blat en èrba auriá pogut s’apariar amb lo Jaume de la Prada-verda.
Escrivassièr Roch
(de seguir)
N.B: Aquelas frasas an, en principi, cap de rapòrt amb la mendra vertat vertadièra.
0 commentaire