La premsa espanholista —e tanben la francofrancesa— se despachèt diluns passat de publicar amb de letras plan gròssas que l’independentisme catalan èra estat vencut. En Catalonha es de costuma aquela sòrta d’informacion: dempuèi los primièrs mèdias al sègle XIX fins a l’ora d’ara los mèdias espanholistas an pas quitat de raportar la fin del catalanisme un fum de còps. En consequéncia, los mèdias dels païses que mandan de correspondents a Madrid per raportar çò que se passa a Barcelona publican tanplan d’informacions tòrtas. Dins aquel sens, amb aqueste editorial prepausam nòstra analisi del resultat electoral de dimenge passat a las eleccions regionalas del Principat de Catalonha e Aran.

Es verai que las formacions independentistas d’esquèrra an perdut un milion de vòtes e es tanplan verai que lo Partit Socialista, amb un discors clarament antiindependentista, a ganhat las eleccions. L’explica del resultat es simpla. Just al començament de la campanha, lo primièr ministre espanhòl, Pedro Sánchez, anoncièt qu’arrestava son activitat pendent cinc jorns per soscar se demissionariá o pas. Segon el, la drecha espanhòla aviá passada l’òsca en denonciant sa femna en justícia per corrupcion. Demissionèt pas mas convertiguèt las eleccions catalanas en un plebiscit sul Partit Socialista o sul Partit Popular, segon una mira espanhòla.

Per tant, l’electorat espanholista de Catalonha s’es mobilizat per causir entre lo Partit Socialista o lo Partit Popular, dos partits qu’an crescut considerablament. A l’encòp, l’electorat independentista a refusat majoritàriament de votar pels partits que los an decebuts. Lo darrièr govèrn regional independentista a pas res fach per bastir lo camin devèrs l’independéncia e a pas defendut ni sostengut los centenats de personas enseguidas per la justícia espanhòla pel referendum del 1r d’octòbre o per aver manifestat per la liberacion dels presonièrs politics. De fach, la “terror judiciària” en la repression del movement independentista a paralisat fòrça activistas.

L’avenir politic es malsegur. Es fòrça probable que se pòsca pas formar un govèrn e que calga tornar far las eleccions, malgrat que tant Salvador Illa coma Carles Puigdemont se presenten coma candidats al debat d’investidura. Totun, tant se i a un govèrn coma se cal tornar far las eleccions, l’afar mai urgent a l’ora d’es ara la situacion de la lenga catalana, que sa reculada sociala es vertadièrament inquietanta, mai que mai après las darrièras politicas de castelhanizacion arribadas de Madrid estant e que coïncidisson amb la catalanofobia dels govèrns de drecha dura al poder al País Valencian e dins las illas Balearas. L’urgéncia de la situacion es clara: l’independéncia se poirà tornar ensajar pus tard, mas la lenga pòt pas esperar.