La seguida tant esperada. Per aqueles qu’an mancat la debuta o que se la vòlon rementar, quichatz aquí dejós.

Davalèron lo sèrre al brutle e arribèron près d’un casse, sens fuèlhas, mas lo sòl èra tapissat d’aglans! « Bon, es pas l’ideal , mas cal manjar!» diguèt Cantafòrt.

E totes dos ensagèron de manjar d’aglans mas…crac!!! èran tan durs que se copèron 3 dents cadun!

«Es pas possible ditz Polideta, anam morir de fam!

-Non, agacha!, diguèt Cantafòrt .

Just a costat, un castanhièr e un avelanièr! E lo sòl tanben èra tapissat de fruches. Polideta la primièra se precipitèt cap a las avelanas, tanlèu seguida de Cantafòrt.

«Oi, oi, oi! cridèron amassa, e 9 novèlas dents tombèron de lor «boca» !

-Es pas verai, quina malediccion! Anem manjar las castanhas, son mens duras!»

Aqueste còp es Cantafòrt que partiguèt ventre a tèrra, seguit de plan près per Polideta, segur!

Mas tornarmai…

«Oi, oi, oi! Aqueste còp las darrièras dents i passèron, es a dire 20, e òc las galinas e los gals d’aquela epòca avián trenta doas dents coma nosautres a l’edat adulte!!!

«Anam morir! se lamentèt Polideta.

– Cal anar dins aquel vièlh arbre traucat qu’ai vist ennaut la montanha, serem a l’abric de la pluèja, entretant, diguèt Cantafòrt

-Entretant ?

-Sabi pas ! mas nos devèm pausar!»

De racacòr, desenlusida e trista, Polideta s’enanèt amb Cantafòrt cap al vièlh arbre traucat.

Bona idèa! Perque pendent tres jorns, la pluèja s’arrestèt pas, violenta de còps ! Eles èran a l’abric, se sarrant, s’amanhagant per se balhar de coratge…

Un rai de solelh los venguèt desrevelhar. Sortiguèron en s’estirant.

«As vist? Cridèt Polideta, as vist?»

(de seguir)

Quand las galinas auràn de dents (2)

par Bobí lo contejaire

brown tree trunk during daytime

0 commentaires

Soumettre un commentaire

Votre adresse e-mail ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *

Ce site utilise Akismet pour réduire les indésirables. En savoir plus sur comment les données de vos commentaires sont utilisées.