La seguida tant esperada. Per aqueles qu’an mancat la debuta o que se la vòlon rementar, quichatz aquí dejós.
Davalèron lo sèrre al brutle e arribèron près d’un casse, sens fuèlhas, mas lo sòl èra tapissat d’aglans! « Bon, es pas l’ideal , mas cal manjar!» diguèt Cantafòrt.
E totes dos ensagèron de manjar d’aglans mas…crac!!! èran tan durs que se copèron 3 dents cadun!
«Es pas possible ditz Polideta, anam morir de fam!
-Non, agacha!, diguèt Cantafòrt .
Just a costat, un castanhièr e un avelanièr! E lo sòl tanben èra tapissat de fruches. Polideta la primièra se precipitèt cap a las avelanas, tanlèu seguida de Cantafòrt.
«Oi, oi, oi! cridèron amassa, e 9 novèlas dents tombèron de lor «boca» !
-Es pas verai, quina malediccion! Anem manjar las castanhas, son mens duras!»
Aqueste còp es Cantafòrt que partiguèt ventre a tèrra, seguit de plan près per Polideta, segur!
Mas tornarmai…
«Oi, oi, oi! Aqueste còp las darrièras dents i passèron, es a dire 20, e òc las galinas e los gals d’aquela epòca avián trenta doas dents coma nosautres a l’edat adulte!!!
«Anam morir! se lamentèt Polideta.
– Cal anar dins aquel vièlh arbre traucat qu’ai vist ennaut la montanha, serem a l’abric de la pluèja, entretant, diguèt Cantafòrt
-Entretant ?
-Sabi pas ! mas nos devèm pausar!»
De racacòr, desenlusida e trista, Polideta s’enanèt amb Cantafòrt cap al vièlh arbre traucat.
Bona idèa! Perque pendent tres jorns, la pluèja s’arrestèt pas, violenta de còps ! Eles èran a l’abric, se sarrant, s’amanhagant per se balhar de coratge…
Un rai de solelh los venguèt desrevelhar. Sortiguèron en s’estirant.
«As vist? Cridèt Polideta, as vist?»
(de seguir)
0 commentaires