Un miracle de Sant Jacme sul Camino francés

par Bobí lo contejaire

Un miracle de Sant Jacme sul Camino francés. (revirada d’un tèxte de l’amic de Sobés)

 

Aquò se passa en Espanha, en Navarra, per un calimàs d’agost a la fin del sègle passat. Un grop de pelegrins franceses en camin cap a Compostèla, s’aprèstan a dinnar. Lo paisatge : força olivièrs e un besal d’aiga viva balha una brica de frescor. En aval, un agricultor annadit, rendut d’aver fotjat son jardin, s’es avidat d’una ceba doça, d’un cap de formatge e del vin raspós de sa vinha. Puèi, s’es endormit jol la figuièra, lo braç cabussat dins l’aiga viva del besal.

Los pelegrins an sortit de la saqueta un litre de « vino tinto », de brica de carton escalfat pel solelh. Una immersion dins l’aiga del besal li deuriá tornar una temperatura un pauc fresca. Aquela brica es despausada dins l’aiga viva del besal. Mas la fòrça de l’aiga e lo corrent empòrtan lo beuratge del paure pelegrin ! Alara totes corron per atrapar lo vin ! De badas… lo « delici de Bacus » despareis al luènh. Lo manja defòra serà asagat d’aiga tebesa !

Ara, lo « campecino » octogenari s’es desrevelhat. E jol solelh descobrís son òrt coma jamai l’aviá pas vist : sos legums passits, sa vièlha vinha magrinèla a qualques jorns de la culhida… Despiechat, atristat, invòca Sant Jacme per que li balhe la fòrça d’entreténer son campèstre. Uèlhs clucats, sómia ja a de polidas vendémias, quand un tust ven trucar son braç qu’èra dins lo besal Aganta aquò e descobrís, es pas de creire, una brica de vin ! Pas possible, de « vino tinto » ! E cridèt : «  Es un miracle ! » Lo vin de sa vinha, es plan aquí, ja tirat e condicionat coma jamai ! Tomba de genolhons las mans jonchas, puèi de fum cap al « pueblo » per anonciar aquel prodigi novèl de Sant Jacme al vilatgeses !

Zon al còp que ven, brave mond !

silver and black fish in water

LO DARRIÈR BÒBI, Fonce maestro !

Un miracle de Saint-Jacques sur le Camino frances

 

La scène se passe en Espagne, en Navarre, par une chaude journée d’août à la fin du XXe siècle. Un groupe de pèlerins français en chemin vers Compostelle, s’apprête à prendre le repas de midi. Le paysage est fait de coteaux plantés d’oliviers où un canal d’eau vive diffuse un semblant de fraîcheur. Un peu plus loin, en aval, un agriculteur âgé, fourbu d’avoir pioché son jardin, s’est sustenté d’un oignon doux, d’un bout de fromage et du vin râpeux de sa vigne. Puis, il s’est assoupi sous le figuier, le bras plongé dans l’eau vive de l’aqueduc.

Les pèlerins ont sorti du sac un litre de « vino tinto » mais en brique de carton qui s’est échauffée sous l’effet du soleil. Une immersion dans l’eau de l’aqueduc devrait lui rendre une température honorable. On se saisi de la brique et on vous la dépose franchement dans l’eau vive. Mais la force de l’eau badine le pèlerin et le courant emporte le breuvage. Alors les pèlerins courent pour rattraper le litron de vin ! En vain… le « délice de Bacchus » disparaît au loin. Le pique-nique sera arrosé d’eau tiède.

Au même moment, plus bas, le « campecino » octogénaire s’est réveillé. Et sous le soleil il découvre son bien comme jamais il ne l’avait vu : ses légumes flétris, sa vieille vigne maigrelette à quelques jours de la cueillette… Dépité, attristé, il invoque Saint-Jacques pour qu’il lui donne la force d’entretenir sa campagne. Les yeux fermés, il rêve déjà à de belles vendanges, lorsqu’un choc vient heurter son bras immergé dans le canal. Il se saisit de l’obstacle et découvre, d’abord incrédule, une brique de vin ! Pas possible, du « vino tinto » ! Et il s’écrit : c’est un miracle ! Le vin de sa vigne, est bien là, déjà tiré et conditionné comme jamais ! Il tombe à genoux les mains jointes, puis court vers le « pueblo » pour annoncer ce nouveau prodige de Saint-Jacques à la population.

silver and black fish in water

Lo Mescladís e Zibola, lo libre dau Bòbi en venda dins totas las bonas librariás !

Una pòrta d’intrada dins la lenga e la cultura occitana, una pòrta bèla qu’aquelas cronicas, a l’origina radiofonicas per ràdio Lengadòc e ràdio Lodeva, destriadas en quatre categorias: « Contes e legendas »; « Cultura occitana »; « Fèstas e jòcs »; e « O sabiatz? » Lo legeire, novelaire o assabentat de la causa occitana, i farà son pro e i trobarà sens cap de dobte son bonaür. Completadas per l’Istòria polida de Zibola premiada per lo CAÒC en 2023.

0 commentaires

Soumettre un commentaire

Votre adresse e-mail ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *

Ce site utilise Akismet pour réduire les indésirables. En savoir plus sur la façon dont les données de vos commentaires sont traitées.