La suspresa de Batiston (2)
La suspresa granda de Batiston (2)
« Dins una setmana, Dimars-Gras, jorn de Carnaval e de la suspresa ! » diguèt Batiston.
Los Pès Niquelats èran cargats de far lo repais per Carnaval per 300 personas ! Inscripcions obligatòrias ! Batiston èra lo responsable.
La suspresa ? « Anam far un repais trobadorenc, coma al sègle XII o XIII !
– E per la musica ? diguèt Manjacèba.
– Ai trapat un grop e seràn vestits coma a l’Edat Mejana.
– E per manjar ? diguèt Manjaplan.
– Aquò’s la suspresa, enfin una suspresa !
– N’i aurà d’autras ? » demandèt Manjaceba.
Batiston o diguèt pas, mas èra risolièr, quicòm de grand la suspresa !
Lo diluns comencèron lo repais. Totis tres ara, sabián çò que lo mond manjarián !
Solament Batiston s’èra enganat ! Aviá dich un repais trobadorenc ! Mas coneissètz Batiston es plan brave ! Vaquί lo repais trobadorenc de Batiston : ensalada de milh, caçolet, piòta a l’ast, patanas fritas, formatge de cabra, aurelhetas ! De manjalha arribada, per la màger, en Euròpa 400 annadas apuèi los trobadors !
Dimars-Gras ! Jos lo solelh d’ivèrn, lo Carnaval se passèt coma cal : defilat, jutjament. Puèi Carnaval foguèt brutlat coma de costuma : « Adieu paure, adieu paure, adieu paure Carnaval ! » e cap al repais ! Las gents èran plan contentas e Batiston foguèt felicitat e mai se foguèsse enganat de sègle !
Lo mond cantavan, dançavan. Una musica de primièra !
« Ara la suspresa bèla ! » cridèt Batiston.
Los musicaires joguèron qualques notas, puèi de darrièr lo ridèu sortiguèt lo Francés Cabrel cantan amb la guitarra « Rockstars del Media d’Atge, s’endavalem de vos » ! E lo mond cantavan amb el ajudat per lo Claudi Sicre, lo Fabulós Trobador que lo Batiston aviá tanben convidat ! Una capitada la suspresa de Batiston ! E visca Carnaval !
E cric e crac mon conte es acabat
E cric e crac avèm « Carnavalat » !
La belle surprise de Batiston (2)
« Dans une semaine, c’est Mardi gras, jour du Carnaval et des surprises ! » dit Batiston.
Les « Pieds Nickelés » étaient chargés de faire le repas pour Carnaval et pour 300 personnes ! Inscriptions obligatoires ! Batiston était le responsable.
La surprise ? « Nous allons faire un repas troubadouresque, comme au XIIe ou XIIIe siècle.
– Et pour la musique ? dit Manjacèba.
– J’ai trouvé un groupe ils seront habillés comme au Moyen Âge.
– Et que mangerons-nous ? dit Manjaplan.
– C’est la surprise, enfin une surprise !
– Il y en aura d’autres ? » demanda Manjacèba.
Batiston ne le dit pas Il souriait et pensait que ce Carnaval serait inoubliable !
Le lundi ils commencèrent le repas. Tous trois maintenant, savaient ce que l’on mangerait !
Seulement Batiston s’était trompé ! Il avait dit un repas troubadouresque ! Mais vous connaissez Batiston ,il est brave ! Voici le repas troubadouresque de Batiston :
Salade de maïs, cassoulet, dinde à la broche, pommes de terre frites, fromage de chèvre, oreillettes. De la nourriture arrivée, pour la plupart, en Europe 400 ans après les troubadours !
Le Mardi-Gras. Sous le soleil d’hiver, le Carnaval se passa comme d’habitude : défilé, jugement. Puis Carnaval fut brûlé : « Adieu pauvre, Adieu pauvre, Adieu pauvre Carnaval ! » Et maintenant, repas ! Tout le monde apprécia grandement et Batiston fut félicité même s’il s’était trompé de siècle !
Le monde chantait, dansait. Une musique formidable !
« Et maintenant la grande surprise ! » cria Batiston.
Les musiciens jouèrent quelques notes, puis de derrière le rideau sortit Francis Cabrel chantant avec sa guitare : « Rockstars du Moyen Âge, nous descendons de vous » ! Et le monde chantait avec lui aidé par Claude Sicre, le Fabulous Troubadour, que Batiston avait aussi invité ! Une réussite la surprise de Batiston ! Et vive Carnaval !
Et cric et crac mon conte est achevé
Et cric et crac Carnaval nous avons fait !
0 commentaires