La violéncia a ressorgit en Canaquia —dicha “Nòva Caledònia” segon la terminologia francesa— dins un contèxt de longas tensions istoricas dempuèi que França la colonizèt en 1853, en sometent la comunautat canaca a de politicas de segregacion. Malgrat las temptativas d’autonomia e los referendums recents, la lucha per l’independéncia es totjorn a l’origina d’un conflicte prigond dins l’archipèla.
En decembre de 2021, França forcèt la tenguda del tresen referendum d’independéncia dins un encastre desfavorable pels canacs, davant la possibilitat que l’independentisme poguèsse ganhar. Los independentistas avián d’efièch refusat e boicotat lo vòte a causa de l’impacte social de la pandemia de covid-19. Lo resultat mostrèt doncas clarament una pantalonada de las bèlas amb lo 96% dels vòtes en favor de demorar en França e una participacion minimala. Res a veire amb los dos referendums precedents. Per metre d’òli sul fuòc, arribèt sul pic un vergonhable satisfecit d’Emmanuel Macron: “Los caledonians an facha la causida de França, la de l’unitat, la de la fisança. Ne soi plan fièr. Es a nosautres, ara, de dever contunhar de bastir aqueste destin comun que nòstres ainats inicièron”, çò diguèt. Es aital que se tenguèt la falsa acabada de l’Acòrdi de Nouméa en tot dobrir la possibilitat del retorn de la violéncia.
Las actualas protèstas comencèron en responsa a un vòte tengut a París, a 17 000 km de Nouméa, ont los deputats avián decidit d’autrejar mai de dreches de vòte als residents franceses de Canaquia. Aquò apondiá de milièrs de votaires addicionals a las listas electoralas, en provocant la colèra dels grops independentistas, valent a dire dels indigènas. De soslinhar quelo còrs electoral es totjorn estat un dels subjèctes mai delicats dels acòrdis entre canacs e colonizaires. La tendéncia demografica en Canaquia es de recebre de nòus abitants en provenença principalament de l’estat francés e que, de costuma, son opausats a l’independéncia. D’efièch, segon de donadas del recensament oficial de 2014, los canacs representan sonque lo 41% de la populacion e lor territòri es clarament una colònia de poblament.
Ara las mobilizacions an constrench Macron d’anonciar qu’arrestariá la reforma electorala e quitamentque se negociariá un nòu referendum d’independéncia en de condicions que se pachariá dins una reforma constitucionala. Mentretant, una setena persona moriguèt divendres passat, per las balas de la polícia.
Ne caldrà veire la seguida. Sembla que França vòl contunhar de colonizar Canaquia a quin prètz que siá en despièch del patiment, de las vidas umanas o dels dreches dels pòbles. Tot aquò per quitar pas d’esplechar lo niquèl e per manténer sa preséncia militara dins lo Pacific en un luòc estrategic entre Austràlia e la Nòva Zelanda.
Plan d’acòrdi amb tu!
Lo mot « Pacificacion » aparèis dins los medià, es pas un mot novèl òm podiá ja l’ausir dins la boca dels politics del temps de la guèrra d’Argeria