Un còp èra, un vièlh arbre, fòrça vièlh, que sas nautas brancas s’auçan fins a las nívols. Sus aquel vièlh arbre, de milierats d’aucèls cantan nuèch e jorn.
Mescladís de Bobí lo contejaire
Òsca ! Claudi, cridaire public n°1 !
Dijòus 16 d’octobre èri al teatre de Pesenàs per la serada Claudi Alranq. Una capitada dins un teatre comol !
Los 5 ans del Mescladís ! Òsca !
Òc, l’aventura debutèt en octobre de 2020. Es Alan Mendez, jornalista de Midi Libre a Lodeva, que me sonèt.
Una escorreguda dins los arbres…
Uèi anam apréner un conte a repeticion, non pas la formigueta qu’anava en pelegrinatge, mas un autre
Plantas e aucèls dins los contes e las cançons
En 1975, èri a Besièrs al cercle occitan per apréner a dire, legir, escriure l’occitan.
Los corses èran animats per Ives Roqueta, Admond Albi, Claudi Molinièr.
Las plantas e los aucèls dins los contes e las cançons (1)
Qu’es aquel títol ? En legissent los libres de Josiana Ubaud « Flòra illustrada de la mar al mont » e lo libre de Joan-Loís Segondy « D’aucèls e d’òmes », ai fach una passejada dins las cançons e los contes occitans per trapar bèstias e plantas.
La trocha de Matieu
Amb la calor de l’estiu, ai legit dins la frescura de mon garatge. E ai trapat un libronèl de 1971 : « Armanac de Louzero de 1971 »
Jos lo solelh de la plaja…
Espandits sul sable de Massilhan-plaja, cap al solelh, los vacancièrs aprofechan de la Miègterrana.
Un miracle de Sant Jacme sul Camino francés
(revirada d’un tèxte de l’amic de Sobés)
Res non val l’electrochòc
Aquel titòl es de Joan Bodon que moriguèt fa 50 ans (febrièr de 1975). Nascut a Crespin en Roergue es l’un del mai grand escrivan en lenga nòstra del sègle vint. Escriviá dins una pròsa fluida, de bon compréner per tot un cadun.