Una istòria, mantun còp contada, jogada dins las associacions, cercles occitans. A l’origina es Renat Seguin que la faguèt.

Una istòria, mantun còp contada, jogada dins las associacions, cercles occitans. A l’origina es Renat Seguin que la faguèt.
– Non, gaita aquel arbre traucat en naut de la montanha, serem a l’abric, e puèi…
Avètz ausit aquela frasa mai d’un còp, non ?
Del temps de ma grand la bòrnia, vivián de galinas e de gals amb de dents e òc amb de dents ! Vivián plan amb las autras bèstias.
Resumit : Cada nuèch lo pilar dos del viaducte es destruch pel Drac. Cardabèla emplega sos poders magics…
Cardabèla èra urosa, al pè del pilar dos del viaducte de Milhau. Cantava : « L’autre jorn sul viaducte, ai escrich un polit conte
Bona annada, plan granada e ben acompanhada !
Vos desiri una bona annada !
Parli pas de ieu, Bòbi lo contejaire. Non ! Es lo can dels Pirenèus que los gascons apèlan pastor !
Colhonàs aviá organizat son primièr mercat de Nadal e uèi èra lo jorn grand !
Soi pas devengut ortalièr ! Non, veni d’escriure una cançon per mon espectacle, per ensajar de parlar d’amor e de patz !
(Fòto Georges Souche)
Vaquí un conte del projècte pedagogic occitan 2024-2025 de l’Acadèmia de Montpelhièr.