Non brave mond, vos vau pas espaurir, malgrat que lo Mond dins lo qual vivèm nos espaurugue un pauc mai cada jorn !
Non brave mond, vos vau pas espaurir, malgrat que lo Mond dins lo qual vivèm nos espaurugue un pauc mai cada jorn !
De libres en occitan, de libres bilingües e de libres en francés, fòrça autors d’Occitania an fach l’una d’aquelas causidas .
Un còp èra, un vièlh arbre, fòrça vièlh, que sas nautas brancas s’auçan fins a las nívols. Sus aquel vièlh arbre, de milierats d’aucèls cantan nuèch e jorn.
Dijòus 16 d’octobre èri al teatre de Pesenàs per la serada Claudi Alranq. Una capitada dins un teatre comol !
Òc, l’aventura debutèt en octobre de 2020. Es Alan Mendez, jornalista de Midi Libre a Lodeva, que me sonèt.
Uèi anam apréner un conte a repeticion, non pas la formigueta qu’anava en pelegrinatge, mas un autre
En 1975, èri a Besièrs al cercle occitan per apréner a dire, legir, escriure l’occitan.
Los corses èran animats per Ives Roqueta, Admond Albi, Claudi Molinièr.
Qu’es aquel títol ? En legissent los libres de Josiana Ubaud « Flòra illustrada de la mar al mont » e lo libre de Joan-Loís Segondy « D’aucèls e d’òmes », ai fach una passejada dins las cançons e los contes occitans per trapar bèstias e plantas.
Amb la calor de l’estiu, ai legit dins la frescura de mon garatge. E ai trapat un libronèl de 1971 : « Armanac de Louzero de 1971 »
Espandits sul sable de Massilhan-plaja, cap al solelh, los vacancièrs aprofechan de la Miègterrana.