

Quand las galinas auràn de dents (1)
« Quand las galinas auràn de dents ! » Conte(1)
Avètz ausit aquela frasa mai d’un còp, non ?
Del temps de ma grand la bòrnia, vivián de galinas e de gals amb de dents e òc amb de dents ! Vivián plan amb las autras bèstias.
Tot anava donc per melhor dins lo melhor del mond !
Mas un jorn, un meteorit tombèt sus Tèrra !
Pauc d’animals subrevisquèron !
Una galina, Polideta e un gal, Cantafòrt vivián dins un luòc que sembla al Larzac d’uèi. Èran dins una cauna abans la catastròfa. Quin astre !
Al cap de mantun jorns, sortiguèron.
Desolacion ! Pas un sol arbre, res ! un vertadièr païsatge de fin del Mond !
Caminèron.
« Cercam, benlèu traparèm quicòm per manjar ! », diguèt Polideta.
Fasiá tres jorns qu’avián pas manjat !
Arribèron sus una sèrra.
Agachèron primièr a l’entorn, puèi un pauc mai luènh. .
D’un còp, Cantafòrt, cridèt: « Agacha ailà, un garric ! »
Davalèron la sèrra al brutle cap al garric ; milierats d’aglands pel sòl !
E manjeron d’aglands mas…crac ! èran tan durs que se copèron tres dents !
« Es pas possible, diguèt Polideta, anam morir de fam se manjam pas!
-Mas non, gaita ! », .
A costat, un castanhièr e un avelanièr ! Pel sòl tanben de fruches. Polideta la primièra mangèt d’avelanas, puèi Cantafòrt.
« Ai, ai, ai ! » e nòu dents tombèron de las « bocas », se podèm dire atal !
-Cal manjar las castanhas, son mens duras ! »
Mas tornamai…
«Ai, ai, ai ! Las darrièras dents tombèron, es a dire vint ! De òc las galinas e los gals, d’aquel temps avián trenta doas dents !
«Anam morir ! plorèt Polideta.
Seguida e fin la setmana venenta

« Quand les poules auront des dents ! » (1)
Vous avez entendu cette phrase plus d’une fois, non ? Des centaines peut-être !
Il y a belle lurette, les poules et les coqs avaient des dents et oui des dents ! Et ils s’entendaient bien avec les autres animaux.
Tout allait donc pour le mieux dans le meilleur des mondes !
Mais un jour, une météorite tomba sur la Terre !
Peu d’animaux survécurent ! Une poule, Poulidette et un coq, Chantefort vivaient dans un endroit semblable au Larzac d’aujourd’hui. Ils étaient dans une grotte avant la catastrophe. Quelle chance !
Au bout de quelques jours, ils sortirent.
Quel malheur ! Un vrai paysage de fin du monde : pas un seul arbre, plus rien !
Ils cheminèrent.
«Cherchons, peut-être trouverons nous quelque chose à manger ! », dit Chantefort.
Trois jours sans manger ! Ils arrivèrent sur une colline et regardèrent d’abord autour d’eux, puis plus loin. .
Tout à coup Chantefort, cria : « Regarde là-bas, un chêne ! »
Ils descendirent la colline à toute allure vers le chêne ; le sol était tapissé de glands !
« Hourra ! » cria Chantefort.
Et ils mangèrent des glands mais…crac !!! Ils étaient si durs qu’ils se cassèrent trois dents !
« Ce n’est pas possible, dit Poulidette, nous allons mourir de faim si nous ne mangeons pas!
– Mais non, regarde ! »,.
À côté, un châtaignier et un noisetier ! Pour le sol aussi de fruits. Poulidette la première mangea des noisettes, Puis Chantefort.
« Aïe, Aïe, Aïe ! » Et 9 nouvelles dents tombèrent des « bouches » des deux gallinacés, si nous pouvons dire ainsi !
– Il faut manger les châtaignes, c’est moins dur ! »
Mais à nouveau…
« Aïe, Aïe, Aïe ! Les dernières dents tombèrent, c’est-à-dire 20 ! Et oui les poules et les coqs, en ce temps là avaient trente-deux dents !
«Nous allons mourir ! dit Poulidette.
Suite et fin la semaine prochaine

Lo Mescladís e Zibola, lo libre dau Bòbi en venda dins totas las bonas librariás !
Una pòrta d’intrada dins la lenga e la cultura occitana, una pòrta bèla qu’aquelas cronicas, a l’origina radiofonicas per ràdio Lengadòc e ràdio Lodeva, destriadas en quatre categorias: « Contes e legendas »; « Cultura occitana »; « Fèstas e jòcs »; e « O sabiatz? » Lo legeire, novelaire o assabentat de la causa occitana, i farà son pro e i trobarà sens cap de dobte son bonaür. Completadas per l’Istòria polida de Zibola premiada per lo CAÒC en 2023.
0 commentaires