• Vaca que ritz : Per se ganhar mercats angleses e vegan, fa ja un an que la Vaca que ritz prepausa un formatge a basa de lait d’amètlas. Cresi que, per un còp, la vaca a trapada una bona rason de rire… (o de plorar?)
• Vaca que ritz : Per se ganhar mercats angleses e vegan, fa ja un an que la Vaca que ritz prepausa un formatge a basa de lait d’amètlas. Cresi que, per un còp, la vaca a trapada una bona rason de rire… (o de plorar?)
La bona novèla es arribada : una relança de l’Estivada se farà jol nom de Nòv’Estivada a Sebazac-Concorés los 26 el -27 de julh venents. Lo collectiu La Gardarem ven de l’anonciar.
Sèm totjorn en cèrca e en recèrca de la vertat vertadièra e vos pòdi dire qu’es pas causa aisida.
E nos vaqui, brave monde, un 29 de febrièr : jornada suplementària d’una annada bissextila e, de mai, un dijòus simplòt entre los dijòus, ont avètz plan dreit a una cronica coma cada setmana.
Probable que plan d’unas e d’uns d’entre vautres passèron aqueste dimars 13 de febrièr coma se res non èra. Çaquelà, èra Dimars-gras.
Los chineses dintran dins l’annada del Dragon, cunhat entre lo conilh e la sèrp. Se ne cresi l’enciclopedia universala informatizada, lo mot drac vendriá del grèc drákõn, que designa una sèrp de mar, cosin del mostre escossés del Lòc Ness (deformacion de l’occitan Lòc Nèci, m’expliquèt un saberut irlandés a sa dotzena Guiness!).)
Urosament que Candelosa es aquí, que manjam pescajons amb la causida de confiments tradicionals e naturals e que Dimars-gras s’acèrca per nos permetre, dins lo respècte de las costumas ancestralas, de faire Carnaval per que la vida contunhe al ritme tranquille luènh de las jornadas rescalfuradas e sens o tròp d’aiga.
E òc me sentissi mai qu’un piòt rapòrt a totas las questions de tota mena qu’i trapi pas una debuta de responsa : que siague una causa de pas res o una preocupacion fondamentala e universala. Demòri estabosit e boca badanta…
Se cambia pas, mas se modifica una esquipa que pèrd. E n’avèm ara una de plan polida al cap de França…
L’actualitat nos en apren de bèlas cada jorn (e, de còps, la nuèit) :