Recampada al Brasil, la Convencion sus la conservacion de las espècias migratriças a rajustat un quarantenat de bèstias a la tièra dels animals protegits
Recampada al Brasil, la Convencion sus la conservacion de las espècias migratriças a rajustat un quarantenat de bèstias a la tièra dels animals protegits
Aqueste còp, vos farai pas una cronica risolièra; aqueste còp serà pas la cronica de jòia que seriá estada se la lista Carcassona Unida que recampava l’esquèrra locala e ont representavi lo Partit Occitan aviá ganhadas las municipalas.
Lo filosòf Diogèni es conegut per aver viscut dins un barral. Mas, per la vertat vertadièra istorica, cal tornar als premicis de l’afar.
L’esperit a leugièrament fosforat dempuèi la publicacion de nòstres trabalhs precedents. E lo trabalh incommensurable contunha amb aquesta novèla tièra.
Sabi plan que trefosissètz per saupre la fin del raconte. Me desencusi, mas Jornalet a pas encara tornat inventar lo fulheton quotidian, coma al temps d’Alexandre Dumàs, Onorat de Balzac, Juli Vèrne o Maurici Leblanc…
Avèm daissada nòstra formigueta-eroïna a cima d’Alaric davant lo cabanòt de la Maire dels Vents e la tornam trapar al pè de la paret d’una fortalesa reiala del país catar: Queribús (benlèu que i anèt en autobús) o Pèirapertusa…
Un còp èra, doncas, una formigueta dins son ostalon al mes de genièr. De bon matin, se levèt e s’avisèt que li demorava pas res a manjar dins lo bufet.
Aquò comencèt amb una question prigonda que lo tafurava dels pès al cap: los rapòrts d’establir epistemologicament entre la poma d’Èva e la poma d’amor, sens aver de besonh d’evocar las peras.
D’unes-as me diguèron: « Fas un trabalh estèrle: perqué te fas petar las mesolhas dins aquelas recèrcas longanhas. Demanda a l’IAn e te balharà tot en tres minutas!».
S’es trapat una tatiranha bèla e gigantassa de mai de 100 mètres-carrats dins una bauma entre Albania e Grècia.