Lo Papeta Nonanta susvelha e comenta lo debanament de la quina

Lo Papeta Nonanta susvelha e comenta lo debanament de la quina
Es tornat lo temps ivernal de las quinas ! Bon, se pòt gaire ganhar polalhas ara, que los lòts son remplaçats per bons de crompa : çò que fa que pòdes faire plan mens lo fièr o la fièra a la fin de la partida amb ta recompensa d’aver plan pausat los grans de milh (excusas : las pèças de plastic) sus las bonas casas.
Soi anat véser lo film recent del Ken Loach que presentèt ongan al Festenal de Canas : Old Oak (Lo Garric vièlh). Lo realizator anglés se sasís de questions istoricas e socialas per proposar racontes que cordura regularament de fial roge, amb l’esper fòrt qu’un jorn los damnats de la Tèrra ganharàn.
La virada del Francís Fourcou per presentar lo film sus Un pont a l’ensús de la Mar granda, coma la sortida del film de Martin Scorcese ( Còr-de-Cese ?) Killers of the Flower Moon nos torna pausar la question del ligams, de las representacions e de las relacions que podèm aver coma occitans amb lo monde indian.
• Imne : L’imne sud-african l’interprètan en 5 lengas (un imne simbòl d’una nacion arcolan) : xhosa, zoló, sotho, anglés e africaner. Totes los jogaires las cantan e aquò balha de vam a las gasèlas ! Pensatz a la fòrça qu’aurián agut los pols del XV de França d’aver un cant « de guèrra » en occitan, catalan, francés, lenga de Futuna,……
Las èrsas de las informacions se desforrèlan, se desforrèlan e se desforrèlan sus nosaus e avèm pas totjorn lo temps de comprene çò que se passa.
En aquesta fin de setembre, en Quercòrb, se saludèt l’òbra de l’Andrieu Lagarda que va sus sos 98 ans. Se pausèt una placa sus la comuna de Rivèlh, vilatge ont passèt una brava part de son enfança.
L’actualitat vai, ven e vira : just lo temps de n’agantar quauqua pensada e d’analisar tòcas e perspectivas…
• Crisi ecologica : Fàcia la situacion ecologica, lo president Macron refusa d’anar al carbon !
Tròp sovent, las trufas an la petarrufa !
x Aquí que lo sistèma infernal de comunicacion entre los umans se ditz pas mai Tuit-Tuit mas X. E vos devi dire aicí mon incompreneson totala de me trapar amb aquela x coma inconeguda, ieu que soi pas sortit de Politecnica.