Expressions familiaras

 

Segurament avètz ausit  aquelas expressions dins de charradissas en occitan o en  francitan. Ne vaqui qualques unas que podretz emplegar cada jorn  !

« Amics coma los cinc dets de la man ». Aqueles son inseparables coma Batiston, Manjaceba e Manjaplan  de Colhonàs !

« N’aver un confle », n’aver pron !

« Una granda maissa »  :  un que parla  fòrt e daissa pas los autres parlar. Una granda maissa es tanben aquela del camèl de Besièrs que fa : Nhaca, nhaca ! Nhaca, nhaca !

« Aver lo cap coma una semal ».

« Aver una lenga de pelha ». Dins cada vilatge, cada ciutat ne manca pas de lengas de pelhas !

« Badar : badar coma un chòt ».

« Es bandat », a plan  begut.

« A cargat la monina »,  ten pas dreit. ( La monina es tanben la feme del monin.)

« A begut de tisana de gavèl », es a dire de vin !

« Prendre una guindola » (lo fruch ), es beure coma un trauc !

« Carnaval se passeja », mal vestit coma la mariòta bèla del carnaval se ditz tanben : « Sembla un Caramentrant ! »

« Aquò’s de bon far »,  es plan aisit

« Es una vertadièra arrapeda, aquela drolleta ! »

« Polit coma un sòu ! »

« Cercar de trabalh amb una forca (o un fusilh) »  Aquel es un fenhantàs !

« Es cargat coma un ase ; »

« De longa… »

« Donar la man. » (per ajudar)

« Avèm fach una panta de rire », avèm plan rigolat.

« S’estrassar de rire. »

« S’enfangar. »

« Faire la tronha, faire un morre de sièis pes de long. »

« Faire quincanèla »

« Menar çaganh. »

« Faire saussòla. »

« Faire venir cabra », es a dire capbord !

« Faire véser las pèiras. »

« Jalat coma un pintre. »

« Fa un temps de nèu. »

«  Lo temps se lèva. »

« Levar la taula. »

« Sec coma un estelon. »  ( un pichon bocin de boès).

« Val mai un petàç qu’un traucàs ».

« Èstre pas a prètzfach ».

« Sembla un peilharòt ».

« Trempe coma una sopa ».

Expressions familières

Vous avez sûrement entendu ces expressions en occitan ou bien en francitan. En voici quelques unes que vous pourrez employer chaque jour.

« Amis comme les cinq doigts de la main » , ils sont inséparables comme Batiston, Manjaceba et Manjaplan de Colhonas!

« En avoir assez ! »

« Une grande bouche, « gueule » » : se dit de quelqu’un qui parle fort, ne laisse pas s’exprimer les autres. C’est aussi la gueule du chameau de Béziers qui fait : gnaque, gnaque !

« Avoir la tête comme une comporte ! »

« Avoir une langue de peille (chiffon) ! » Dans les villages, les villes il n’en manque pas !

« Badar (rêvasser) : bayer aux corneilles.. »

« Il est saoul, il a bien bu ! »

« Il a chargé la mule » (en occitan guenon femelle du singe). Il a bien bu, il ne tient pas droit.

« Il a bu de la tisane de sarment » (du vin).

« Prendre une griotte (fruit) » on dirait prendre une cuite !

« Carnaval se promène ! » Mal vêtu comme le mannequin de Carnaval on dit aussi il ressemble à un Caramentran !

« C’est facile à faire, c’est aisé ! »

« Hou ! Elle est vraiment collante, cette petite fille ! » Ou toujours dans les jupes de sa mère.

« Joli comme un sou. »

« Il cherche le travail avec une fourche, (ou un fusil) ! »

« C’est un gros fainéant ! »

« Il est chargé comme un âne ! »

« Sans arrêt, sans cesse. »

« Aider. On a rit aux éclats !. »

« Se bidonner ! »

« S ’embourber. »

« Faire la tête, une tête de six pieds de long ! »

« Faire faillite »

« Faire du vacarme »

« Tremper dans du vin » (gâteau ou pain)

« Faire venir chèvre,  fou ! »

« En faire voir à quelqu’un »

« Gelé comme un peintre »

« Un temps neigeux. »

« Le ciel s’éclaircit. »

« Débarrasser la table. »

« Sec comme un éclat de bois. »

« Il vaut mieux un rapiéçage qu’un trou »

« Ne pas être à forfait. »

« Il ressemble à un chiffonnier. »

« Mouiller la chemise »

« Il est taquin cet enfant ! »

« Serrer la main » comme Tocamanetas le maire de Colhonas

« Trempé jusqu’aux os ! »

« Il est têtu ! »

Et maintenant vous pouvez en trouver d’autres !
Zou à la prochaine et portez-vous bien !

group of green fish

Lo Mescladís e Zibola, lo libre dau Bòbi en venda dins totas las bonas librariás !

Una pòrta d’intrada dins la lenga e la cultura occitana, una pòrta bèla qu’aquelas cronicas, a l’origina radiofonicas per ràdio Lengadòc e ràdio Lodeva, destriadas en quatre categorias: « Contes e legendas »; « Cultura occitana »; « Fèstas e jòcs »; e « O sabiatz? » Lo legeire, novelaire o assabentat de la causa occitana, i farà son pro e i trobarà sens cap de dobte son bonaür. Completadas per l’Istòria polida de Zibola premiada per lo CAÒC en 2023.

0 commentaires

Soumettre un commentaire

Votre adresse e-mail ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *

Ce site utilise Akismet pour réduire les indésirables. En savoir plus sur la façon dont les données de vos commentaires sont traitées.