

Expressions familiaras
Expressions familiaras
Segurament avètz ausit aquelas expressions dins de charradissas en occitan o en francitan. Ne vaqui qualques unas que podretz emplegar cada jorn !
« Amics coma los cinc dets de la man ». Aqueles son inseparables coma Batiston, Manjaceba e Manjaplan de Colhonàs !
« N’aver un confle », n’aver pron !
« Una granda maissa » : un que parla fòrt e daissa pas los autres parlar. Una granda maissa es tanben aquela del camèl de Besièrs que fa : Nhaca, nhaca ! Nhaca, nhaca !
« Aver lo cap coma una semal ».
« Aver una lenga de pelha ». Dins cada vilatge, cada ciutat ne manca pas de lengas de pelhas !
« Badar : badar coma un chòt ».
« Es bandat », a plan begut.
« A cargat la monina », ten pas dreit. ( La monina es tanben la feme del monin.)
« A begut de tisana de gavèl », es a dire de vin !
« Prendre una guindola » (lo fruch ), es beure coma un trauc !
« Carnaval se passeja », mal vestit coma la mariòta bèla del carnaval se ditz tanben : « Sembla un Caramentrant ! »
« Aquò’s de bon far », es plan aisit
« Es una vertadièra arrapeda, aquela drolleta ! »
« Polit coma un sòu ! »
« Cercar de trabalh amb una forca (o un fusilh) » Aquel es un fenhantàs !
« Es cargat coma un ase ; »
« De longa… »
« Donar la man. » (per ajudar)
« Avèm fach una panta de rire », avèm plan rigolat.
« S’estrassar de rire. »
« S’enfangar. »
« Faire la tronha, faire un morre de sièis pes de long. »
« Faire quincanèla »
« Menar çaganh. »
« Faire saussòla. »
« Faire venir cabra », es a dire capbord !
« Faire véser las pèiras. »
« Jalat coma un pintre. »
« Fa un temps de nèu. »
« Lo temps se lèva. »
« Levar la taula. »
« Sec coma un estelon. » ( un pichon bocin de boès).
« Val mai un petàç qu’un traucàs ».
« Èstre pas a prètzfach ».
« Sembla un peilharòt ».
« Trempe coma una sopa ».
Expressions familières
Vous avez sûrement entendu ces expressions en occitan ou bien en francitan. En voici quelques unes que vous pourrez employer chaque jour.
« Amis comme les cinq doigts de la main » , ils sont inséparables comme Batiston, Manjaceba et Manjaplan de Colhonas!
« En avoir assez ! »
« Une grande bouche, « gueule » » : se dit de quelqu’un qui parle fort, ne laisse pas s’exprimer les autres. C’est aussi la gueule du chameau de Béziers qui fait : gnaque, gnaque !
« Avoir la tête comme une comporte ! »
« Avoir une langue de peille (chiffon) ! » Dans les villages, les villes il n’en manque pas !
« Badar (rêvasser) : bayer aux corneilles.. »
« Il est saoul, il a bien bu ! »
« Il a chargé la mule » (en occitan guenon femelle du singe). Il a bien bu, il ne tient pas droit.
« Il a bu de la tisane de sarment » (du vin).
« Prendre une griotte (fruit) » on dirait prendre une cuite !
« Carnaval se promène ! » Mal vêtu comme le mannequin de Carnaval on dit aussi il ressemble à un Caramentran !
« C’est facile à faire, c’est aisé ! »
« Hou ! Elle est vraiment collante, cette petite fille ! » Ou toujours dans les jupes de sa mère.
« Joli comme un sou. »
« Il cherche le travail avec une fourche, (ou un fusil) ! »
« C’est un gros fainéant ! »
« Il est chargé comme un âne ! »
« Sans arrêt, sans cesse. »
« Aider. On a rit aux éclats !. »
« Se bidonner ! »
« S ’embourber. »
« Faire la tête, une tête de six pieds de long ! »
« Faire faillite »
« Faire du vacarme »
« Tremper dans du vin » (gâteau ou pain)
« Faire venir chèvre, fou ! »
« En faire voir à quelqu’un »
« Gelé comme un peintre »
« Un temps neigeux. »
« Le ciel s’éclaircit. »
« Débarrasser la table. »
« Sec comme un éclat de bois. »
« Il vaut mieux un rapiéçage qu’un trou »
« Ne pas être à forfait. »
« Il ressemble à un chiffonnier. »
« Mouiller la chemise »
« Il est taquin cet enfant ! »
« Serrer la main » comme Tocamanetas le maire de Colhonas
« Trempé jusqu’aux os ! »
« Il est têtu ! »
Et maintenant vous pouvez en trouver d’autres !
Zou à la prochaine et portez-vous bien !


Lo Mescladís e Zibola, lo libre dau Bòbi en venda dins totas las bonas librariás !
Una pòrta d’intrada dins la lenga e la cultura occitana, una pòrta bèla qu’aquelas cronicas, a l’origina radiofonicas per ràdio Lengadòc e ràdio Lodeva, destriadas en quatre categorias: « Contes e legendas »; « Cultura occitana »; « Fèstas e jòcs »; e « O sabiatz? » Lo legeire, novelaire o assabentat de la causa occitana, i farà son pro e i trobarà sens cap de dobte son bonaür. Completadas per l’Istòria polida de Zibola premiada per lo CAÒC en 2023.
0 commentaires