En 2005, vaquí çò qu’aviái escrich : « I a la vida de cada jorn, amb son cortègi de bonas e de marridas causas, amb sas obligacions, trabalh, familha… amb sos laguis de santat, d’argent, mai d’un còp de caumatge. I a la vida amb sas calamitats, guèrras, inondacions, tèrratremols, auragans e lors terribles consequéncias ; la vaca bauja de trista memòria, e totara la gripa dels aucèls, que fa tant páur s’escotam los especialistas e los mediàs. »
