Dempuèi de jorns, agacham lo cèl coma o fasián los Ancians per i legir cò que caliá far o pas a prepaus de lors culturas.
E lo cèl es desesperadament gris. Ne volètz de gris ?
Dempuèi de jorns, agacham lo cèl coma o fasián los Ancians per i legir cò que caliá far o pas a prepaus de lors culturas.
E lo cèl es desesperadament gris. Ne volètz de gris ?
La guèrra qu’an volgut es la guèrra a la guèrra,
Son mòrts per nòstra tèrra e per tota la tèrra. (Monument dels mòrts de Niana)
Coma cada an ven l’ora de commemorar la fin de la Guèrra Granda, la de 14/18.
Fa 104 ans qu’es acabada, mas la cal pas doblidar, coma cal pas doblidar la qu’a seguit en 1939. Per una nacion es a peneta lo temps de se remetre del prètz d’una guèrra.
Quantas similitudas a las doas extremitats de l’existéncia !
Quand lo nenon s’ensaja a veire per far coneissença amb son environament, lo reire el, vei sa vista declinar e cèrca de longa sas lunetas.
Madomaisèla Ivona dau bot dau cai Augustin Descornut se pren ara per un gabian…
Nos mancava pas qu’aquò!
L’uòlh dau Buòu se pòrta luònh, plan luònh, per delà la luna, a las confinhas de l’estelum, dau costat d’una pèira que tomba, tomba…
Basta qu’amb ela, lo cèl nos tombe pas sus lo cap!
De qué? Avisa a totes los araires, L’uòlh dau Buòu de l’Ivona se pausa uòi sus las aurelhas.
Una cronica sostenguda per Amplifon !
En dobertura de la fèsta del bolechon del dimenge 31 d’agost d’aqueste an, la medalha d’onor de la vila de Mèsa foguèt remesa per Monsur lo cònsol amb solemnitat a Jaumet e a Carmèn per lo ròtle qu’an jogat dins lo manten e lo desvolopament de la lenga e de la cultura occitanas.
En 2005, vaquí çò qu’aviái escrich : « I a la vida de cada jorn, amb son cortègi de bonas e de marridas causas, amb sas obligacions, trabalh, familha… amb sos laguis de santat, d’argent, mai d’un còp de caumatge. I a la vida amb sas calamitats, guèrras, inondacions, tèrratremols, auragans e lors terribles consequéncias ; la vaca bauja de trista memòria, e totara la gripa dels aucèls, que fa tant páur s’escotam los especialistas e los mediàs. »
Avèm conegut de jòcs de construccion mens impausants qu’aqueles gigants de las mars que son los pòrta-conteneires, qu’alimentan los Terrians de la planeta tota del necessari e mai de l’inutila.
L’UÒLH DEL BUÒU LA BILHETA DE L’IVONA DEL CERCLE OCCITAN DE MÈSA. ♫ Omenatge a G. BRASSENS. Coblet n° 8 de la Suplica. Deferéncia gardada envèrs PauValery, Ieu l’umil trobador, sus el pòdi encarir, Lo bon mèstre me lo perdone, E qu’al mens se sos vèrses valon mai que los mieus,...