En 1919, Monsur Martin èra d’aquel temps, lo regent de l’escòla d’aquel vilatge del Larzac. De retorn de la guèrra de 14/18 èra tornat dins l’escòla del vilatge. Èra conegut per èsser sevèr, mas just !.
En 1919, Monsur Martin èra d’aquel temps, lo regent de l’escòla d’aquel vilatge del Larzac. De retorn de la guèrra de 14/18 èra tornat dins l’escòla del vilatge. Èra conegut per èsser sevèr, mas just !.
Es lo titòl del projècte academic occitan 2025/2026 per los departaments d’Aude, d’Avairon, d’Erau, de Gard e de Losèra.
Soi pas aquí per cantar Nadau e « l’encantada ». Polida cançon mas es d’una autra femna que parlarai, una femna unica, la femna mai granda de l’umanitat ! Avètz trapat ?
I sèm brave mond ! Las 25 primièras annadas del sègle XXI son acabadas !
E ara de que volètz per 2026 ?
Novembre. L’annada 2025 s’acabara lèu. Aquò’s pas possible, lo temps que fugís atal ! Nadal se sarra, e me cal trobar, far un conte e sens l’ajuda de l’IA. !
Michaël Matifas, Tolosan e Christopher Matt Illustrator, trabalhan dempuèi mai de dètz annadas per far de jòcs, subretot per aprene las lengas.
Non brave mond, vos vau pas espaurir, malgrat que lo Mond dins lo qual vivèm nos espaurugue un pauc mai cada jorn !
De libres en occitan, de libres bilingües e de libres en francés, fòrça autors d’Occitania an fach l’una d’aquelas causidas .
Un còp èra, un vièlh arbre, fòrça vièlh, que sas nautas brancas s’auçan fins a las nívols. Sus aquel vièlh arbre, de milierats d’aucèls cantan nuèch e jorn.
Dijòus 16 d’octobre èri al teatre de Pesenàs per la serada Claudi Alranq. Una capitada dins un teatre comol !