Novembre. L’annada 2025 s’acabara lèu. Aquò’s pas possible, lo temps que fugís atal ! Nadal se sarra, e me cal trobar, far un conte e sens l’ajuda de l’IA. !
Novembre. L’annada 2025 s’acabara lèu. Aquò’s pas possible, lo temps que fugís atal ! Nadal se sarra, e me cal trobar, far un conte e sens l’ajuda de l’IA. !
Michaël Matifas, Tolosan e Christopher Matt Illustrator, trabalhan dempuèi mai de dètz annadas per far de jòcs, subretot per aprene las lengas.
Non brave mond, vos vau pas espaurir, malgrat que lo Mond dins lo qual vivèm nos espaurugue un pauc mai cada jorn !
De libres en occitan, de libres bilingües e de libres en francés, fòrça autors d’Occitania an fach l’una d’aquelas causidas .
Un còp èra, un vièlh arbre, fòrça vièlh, que sas nautas brancas s’auçan fins a las nívols. Sus aquel vièlh arbre, de milierats d’aucèls cantan nuèch e jorn.
Dijòus 16 d’octobre èri al teatre de Pesenàs per la serada Claudi Alranq. Una capitada dins un teatre comol !
Òc, l’aventura debutèt en octobre de 2020. Es Alan Mendez, jornalista de Midi Libre a Lodeva, que me sonèt.
Uèi anam apréner un conte a repeticion, non pas la formigueta qu’anava en pelegrinatge, mas un autre
En 1975, èri a Besièrs al cercle occitan per apréner a dire, legir, escriure l’occitan.
Los corses èran animats per Ives Roqueta, Admond Albi, Claudi Molinièr.
Qu’es aquel títol ? En legissent los libres de Josiana Ubaud « Flòra illustrada de la mar al mont » e lo libre de Joan-Loís Segondy « D’aucèls e d’òmes », ai fach una passejada dins las cançons e los contes occitans per trapar bèstias e plantas.