Botatz l’escafandre e anem vistalhar lo país de jos las èrsas!


Botatz l’escafandre e anem vistalhar lo país de jos las èrsas!

Se pausar questions te pòt prene plan de temps, mai que mai quand sabes pas la responsa… Aquò te pòt tafurar quauquas minutas, una jornada o per tota la vida.

Aprèp l’entomologia e l’ornitologia, s’aquò vos desrenga pas, me vau ensajar a l’ictiologia.

Passejada sens cap ni centena dins l’actualitat que te permet de passar atal-atal dels grands problèmas mondials a las pichonas bisbilhas localas!

Lo sindròme de l’ors
Noirits de cultura populara occitana e de tradicion orala, lo personatge de Joan de l’Ors nos es familhièr. La question de se pausar es sul transpòrt possible del raconte als Estats-Units mercé als orsalhièrs partits d’Arièja amb lors companhons.

Per èsser reconegut mondialament coma occitan, pensi que val mai èsser entomologista coma lo Joan-Enric Casimir (globi-bolgà?) Fabre que poèta o cronicaire.

Vos faguèri ja una cronica sus la situacion a Carcassona a la debuta d’abril ont l’arribada de l’extrèma-dreita a la Comuna èra ja prometèira de braves embolhs. La realitat confirma las crentas

La polemica suls castèls catars venguts fortalesas reialas capecianas a fait parlar sens prene un ample grand. S’acapriciar sus aquela polemica seriá pas pèrdre de vista l’essencial?

Vaquí unas entamas possiblas per unas novèlas o unes romans de ficcion que demòran d’escriure quasiment de la a a l’isèda!

Dins los pichons noms mai espandit, se trapa lo de Joan. Alara, quand un Joan arriba, òm es en dreit de se demandar «Mas qual pòt èsser lo Joan qu’arriba?»: Joan-barrutla, Joan-Batista, Joan-Batiston, Joan-Caga-blanc, Joan-Caça, Joan-Cèrca-la-paur,…