• Ricard : Avèm mancat de gaire de pas mai beure un Ricard dins un veire-balon

• Ricard : Avèm mancat de gaire de pas mai beure un Ricard dins un veire-balon
*Pichon nom: La presidéncia nòrd-coreana interditz a las joves filhas d’aver lo meteis pichon nom e de se cofar coma la filha del president.
Filha de De Gaulle?: Le grand Carles èra anat cridar a Montreal: «Vive le Québec libre!». Per celebrar la Liberacion de las contradas occitanas en 44, Caròla Delga difusís un comunicat amb marcat en gròs:«Occitanie libre!».
Dos exemples recents mòstran la marrida passa constanta ont se trapa nòstra lenga : la disparicion de Conta-Monde sus las ondas de France-Bleu Occitanie e l’afar de causida de noms per las carrièras en Avairon.
Francament e occitanicament, èra pas brica una sinecura d’èsser dieu, divessa, eròi o nimfa del temps passat dins la Grècia antica.
Paure monde, daissarai per un temps mos jòcs de mots e mas picas risolièras per vos dire quicòm de la situacion politica actuala en França. Qun temps estranh sèm a viure dins l’exagòn e en Occitania ! L’extrèma-dreita a gaireben 40 %, la possibilitat de la véser a la direccion de França dins 3 setmanas : pas de qué sautar de jòia per en-sus dels fuòcs de la Sant-Joan…
Vaquí que lo departament d’Aude ven de cambiar d’identitat toristica. Adieu, lo país catar !
Perseguissèm dins aquesta cronica lo resumit de longas annadas de recèrca e de practica de la lenga, sublimadas per la necessitat fonsa de trapar quicòm a dire cada setmana per noirir aquesta cronica fondamentala per comprene l’anar passat, present e a venir de la civilizacion occitana, un objèctiu plan modèste coma vesètz !
Aqueste còp, brave monde, auretz dreit a una cronica un pauc saberuda qu’anam vos explicar la portada culturala de l’alfabet grèc a partir d’afirmacions qu’arribèron en tèrra d’Òc quand lo naviri d’Ulisses faguèt estapa dins lo pòrt d’Ate (episòdi tròp desconegut de l’Odissèa!)
Lo famós Albèrt : Lo govèrn francés ven de lançar Albèrt : una intelligéncia artificiala generativa qu’a engolit (de fòrça) totes los tèxtes administratius franceses per s’encargar de respondre a las demandas dels ciutadans