Aquò i es, lo nenon ven de passar de son niu mairal a la vida vidanta. D’un cocon liquid, suaud, caud e securizant nais a un univèrs aerian, bruzent, fred e inquietant.
Un blòg per dire, mostrar, convidar lo mond tot a partejar un pauc dels nòstres camins d’Occitània, mercé lo rebaladís menat per lo trentenat d’associacions sòcias de l’IEO, aquí en tèrra d’Erau.
Aquò i es, lo nenon ven de passar de son niu mairal a la vida vidanta. D’un cocon liquid, suaud, caud e securizant nais a un univèrs aerian, bruzent, fred e inquietant.
Aquò es pas un escop, dempuòi qu’arrestère de petaçar los montamametas per me consacrar cap-e-tot a l’espandiment de nòstra lenga occitana, l’ascensor social es desmargat, a de bon e a tot jamai
De provèrbis sus la metèo n’i a ! Mas anam trabalhar a partir d’un tèxte mandat per Marisa Roux Boisgontier.
Fa un brave moment que çò que nos mòstra la tan bèla planeta Tèrra, es pas son melhor.
Ugò es sòci de l’IEO30, vinhairon e musician.
Ven d’espelir son 1° C.D. Es un brave omenatge a Antòni Bigòt.
Durant d’annadas, dins l’estat francés, es estat possible de se trobar davant un jutge per defendre l’accent o la tilda d’un prenom en una lenga pròpria del país autra que lo francés.
La question precedenta èra : « de qué adven d’una persona qui a perdut son besson abans la naissença ? » abans d’i respondre, conven de parlar del bessonitge.
Diga ! I a un concèpte que m’aviá escapat fins ara e que descobrisse dins l’actualitat dolentosa d’aquestes darrièrs jorns. M’es un pauc coma lo Patèr dels ases
« Es lo ciprès quilhat, la Corbièra salada, es lo vilatge mòrt la tèrra abandonada…Vos vau parlar d’un païs que vòl viure… ». Polida cançon de las annadas setantas del Claudi Marti.