Las grasilhas dau mes de febrièr e las responsas de genièr…
Un blòg per dire, mostrar, convidar lo mond tot a partejar un pauc dels nòstres camins d’Occitània, mercé lo rebaladís menat per lo trentenat d’associacions sòcias de l’IEO, aquí en tèrra d’Erau.
Las grasilhas dau mes de febrièr e las responsas de genièr…
Lo solelh espelís e vaquí una rièja optimista tot just espelida.
Lo dissabte d’aquesta dimenjada, l’esperit occitanista a tornat bategar amb fòrça. Per tota Occitània —e endacòm mai—an agut luòc las dictadas occitanas, un eveniment qu’es quicòm mai qu’una simpla espròva d’ortografia, mas una fèsta plena de lenga e de comunautat.
L’ora de nos sosténer en prenent la carta de l’IEO per 2026 pica. Mercés de préner 5 minutas per vos marcar o de vos tornar marcar. Avèm besonh de totes dins aquesta passa marrida!
Nadar jos l’aiga e respirar al mitan del peissum, vaquí l’objectiu ultime al qual començan de trabalhar ingeniaires e tecnicians de la debuta del sègle XIXen.
L’esperit a leugièrament fosforat dempuèi la publicacion de nòstres trabalhs precedents. E lo trabalh incommensurable contunha amb aquesta novèla tièra.
En 1919, Monsur Martin èra d’aquel temps, lo regent de l’escòla d’aquel vilatge del Larzac. De retorn de la guèrra de 14/18 èra tornat dins l’escòla del vilatge. Èra conegut per èsser sevèr, mas just !.
Que nos arriba, e pas solament en França ? Vaquí que los cobles meton la pedala doça sus la procreacion.
L’IEO Federal escriu als candidats a las municipalas…
Antau los poiretz interpellar.