Batiston èra plan gaujós aqueste matin de febrièr, sus la bicicleta. Arribèt sus la plaça del vilatge, e aquí encontrèt son amic Manjaplan.
LA BICICLETA ELECTRICA
lire plus
Lo Blòg
Un blòg per dire, mostrar, convidar lo mond tot a partejar un pauc dels nòstres camins d’Occitània, mercé lo rebaladís menat per lo trentenat d’associacions sòcias de l’IEO, aquí en tèrra d’Erau.
Nadau a Pesenàs, lo 4 de julhet
Dins l’encastre dau uochen centenari dau polin, a Pesenàs, Nadau metrà lo nas!
Dels aborigèns d’Australia
un pauc d’istòria, una mòstra, una antologia, un poèma…
Los aborigèns australians son los primièrs umans coneguts per aver poblat la part continentala d’Austràlia e l’illa de Tasmania. Constituisson, amb los illencs de l’estreit de Torres, la populacion autoctòna d’aqueste estat d’Oceania.
N G T, Novèlas Tecnicas Genomicas
Nos trobam aicí en preséncia d’una novèla generacion d’OGM… ai !
Las inscripcions a la 52a EOE son dobertas !
Las inscripcions a la 52a EOE son dobertas !
Data limita : 29/07/2026.
Mèfi ! Las plaças en cambras internat al licèu son limitadas.
Per tota inscripcion abans lo 30 de junh, 5 % sus la setmana en pension complèta (albergament + restauracion + pedagogia) !
La pensada d’Edgar Morin e l’occitanisme
La mòrt d’Edgar Morin, lo 29 de mai passat a l’edat de 104 ans, marca la desaparicion d’un dels grands intellectuals europèus del sègle XX e del començament del sègle XXI.
Dins las piadas dau doctor Roqueta, lo 12
Vos prepausam de nos acompanhar dins una escorreguda dins las piadas dau doctor Max Roqueta, cap au mas de l’Estanhòl, encastre de la novèla Cendres mòrtas.
Lo divendres 12 de junh a partir de 10 oras.
Fargar d’instruments amb de sagatas de castanhièr, lo 10
Un cafè òc amb Sam Bouchet, lo dimècres 10 de junh a la cava de Somèire. 18h30
Acordeon se ditz Maugein
Sèm en Lemosin dins la vila de Briva, Briva la Galharda. Aquela annada de 1906, vei la vòta (la fête patronale) agantar son plen. E es dobla : se festejan Sant Antòni o Sant Martin o los dos !
Devisas dels departaments franceses
Los departaments, aquò’s un aquesit de la Revolucion francesa. Se sap de l’idèia d’un que voliá metre un quadrilhatge de departaments carrats sul territòri francés.