Quand l’òm sap lo trabalh necite a l’escritura, l’elaboracion, la realizacion d’un libre, òm pòt entendre un pauqueton la jòia e la fiertat qu’avèm de vos presentar aqueles 4 obratges que venon d’espelir, tots polits, tots nòus, a cò de nòstras edicions. E… RAU!!

De l’escritura e dels tèmas variats, n’i a per totes… Primièr l’obratge subrebèl dau Joan Loís Segondy e de sos amics dels Tegalós sus los noms d’aucèls d’aquí, amb -entre autres-  un fum de mimologismes e la traduccion de las faulas d’Esòp que i a un aucèl dedins per lo paure Joan Pau Bringuièr. Amb un fum de fòtos e un trabalh d’infografia remirable d’Elodia Saulnier. (IEO OPM, lo Diari)

Un pauc de fantasiá per un roman novèl dau Cristian Chaumont o quand la comuna de Tolosa risca de tombar dins de marridas mans. Ai! per moninejar moninejarem!

Per lo primièr còp publicam un libre de traduccion d’un cap d’òbra italian de Luigi Pirandello per lo Mèstre reviraire Miquèl Pedussaud. La lenga de l’un encanta aquela de l’autre…

E puòi, n’i un fum que las esperavan, las cronicas d’Ivona de Mèsa que pareguèron sus lo blòg de l’IEO dins lo temps de la Covid per venir, setmana a cha setmana -mercé una inspiracion sens bòlas-, los articles los mai seguits que publicam.

Ane, zo! es ora de despensar los sòuses ganhats au negre per vendémias!

NB: Per aqueste darrièr libre, siái a l’esperar d’un jorn a l’autre qu’es a cò de l’imprimeire nimesenc. Serà dins la botiga en linha e a Besièrs tre recepcion.

D’aucèls e d’òmes de Joan Loís SEGONDY

40,00

Amoroses de la lenga occitana, apassionats d’ornitologia, de l’origina dels mots e dels noms vernaculars, aqueste libre es fach per vautres.

Diretz : encara un libre sus los aucèls! Óc ! Mas non es un libre coma los autres…

Per de qué « la nichòla » se ditz : « lo tetacabra » ; « lo martin pescaire », « lo viravent » o mai encara la « dama blanca » « lo beu-l’òli »? Qual es lo rapòrt entre lo casco alat dels paquets de Gauloises e « l’alausa » ? De qu’an en commun los fascistas de Mussolini e « l’agla de Bonelli » ? Cossí la legenda explica lo papach roge del « barbarós » o le cant nuochenc del « rossinhòl » ? Qual es lo rapòrt entre « l’aronda » e la « quelidònia » ?

Totas aquelas questions e mantunas autras trapan sas responsas dins aquel libre.

Al dintre de la clòsca de Cristian CHAUMONT

15,00

Assaber, a las legeiras, als legeires e als autres.

Amb aqueste roman futurista vos anatz retrobar lèu fach dintre la clòsca de mantun personatge, d’en primièr de dos gorillas (mascle e feme)  « geneticamanent modificats » per l’intervencion del famós neurològue tolosan, somitat de la medecina, Kasimir Patatszczywski (se pronóncia exactament coma s’escriu)…  e tanben de qualques autres qu’eles tanben avián res demandat.

Aquesta istòria entortobilhada a plaser nos resèrva, camin fasent per carrièras, plaças e monuments de Tolosa, plan d’autras suspresas e un suspense de los que vos daissan sanglaçat. Anatz crosar dins aquesta aventura que cambadeja alegrament entre sciéncia e politica-ficcion, una enquèsta policièra sus una sècta de dangieroses complotaires eles tanben entre las mans d’una sècta bailejada pel rival (maquiavelic) del brave professor.

Novèlas causidas de Luigi PIRANDELLO amb una traduccion occitana dau

Miquèl PEDUSSAUD

16,00

Luigi Pirandello (Agrigente 1867 – Roma 1936) es un autor italian, poèta, romancièr. Es subretot conegut per son teatre (Sièis personatges en quista d’autor) mas tanben coma novelista. Son libre Novelle per un anno ten una plaça centrala dins son òbra. Faguèt l’escomesa d’escriure gaireben un conte per cada jorn de l’annada.

Aquelas novèlas dison la realitat de la societat siciliana de son epòca : una societat en buta a de dificultats grandas mas ont l’escriveire fa sovent puntejar un trait umoristic.

Las descripcions son d’una precision remirabla e l’escritura d’una finesa bèla.

Aquí un ramelet de contes causits qu’ensaja de balhar una idèa d’aquela votz enfachinanta.

L’uòlh del Buòu de Ivona BEAUME

o las cronicas de l’Ivona de Mèsa enfin editadas!

18,00

« Ivona obsèrva lo mond a l’espèra de l’eveniment. Son inspiracion es sens bòlas que se va noirir de l’actualitat, d’anecdòtas, d’articles scientifics coma d’istorietas de uèi o dau passat, de la vida vidanta fin finala. Fina cosinièra, dins sas recèptas coma dins sos escriches, sap ajustar la punta de sal que dona de gost o apondre los qualques grans de pebre que fan ressortir sa composicion mas tanben lo vinagre quand li sembla necite e que las circonstàncias ne fan mestièr ».

Aqueste libre recampa, de passejadas en soscadissas au fial de l’aiga, de cronicas que la primièra espeliguèt dins lo temps de la covid. Volgut bilingüe per fissar la curiositat dels novèls estatjants aculhits en riba de Taur ; mas tanben per tornar donar lo chuc e lo muc de sa lenga a aqueles d’aquí.

0 commentaires

Soumettre un commentaire

Votre adresse e-mail ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *

Ce site utilise Akismet pour réduire les indésirables. En savoir plus sur comment les données de vos commentaires sont utilisées.

0 commentaires

Soumettre un commentaire

Votre adresse e-mail ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *

Ce site utilise Akismet pour réduire les indésirables. En savoir plus sur comment les données de vos commentaires sont utilisées.

0 commentaires

Soumettre un commentaire

Votre adresse e-mail ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *

Ce site utilise Akismet pour réduire les indésirables. En savoir plus sur comment les données de vos commentaires sont utilisées.