Aqueste dissabte passat, l’Ostal Occitan Narbonés a bravament festejat son 10n anniversari amb totplen d’animacions
Aqueste dissabte passat, l’Ostal Occitan Narbonés a bravament festejat son 10n anniversari amb totplen d’animacions
La setmana passada, nòstre editorial soslinhava l’importància de combatre l’extrèma drecha dins las eleccions legislativas imminentas dins l’estat francés, e raportàvem qu’un movement occitan, mai que mai fòrt en Lemosin, aviá facha una crida a se mobilizar e jónher lo Nòu Front Popular.
Aquestes darrièrs decennis, dins fòrça estats d’Euròpa sèm estats governats per un bipartidisme dominat per una drecha e una esquèrra mai o mens moderadas. Aqueles partits an alternat l’exercici del poder, en abandonant progressivament lo pòble e sos besonhs
Dimècres passat, nos quitèt Ben Vautier, lo brave artista niçard conegut per son caractèr excentric e son indiscutibla contribucion a l’art contemporanèu.
En mai de 2021, s’aprovèt la Lei Molac amb la tòca de protegir e promòure las lengas autoctònas de l’estat francés, ultraminorizadas per una ideologia dogmatica que preconiza la supremacia d’una cultura sus las autras.
La violéncia a ressorgit en Canaquia —dicha “Nòva Caledònia” segon la terminologia francesa— dins un contèxt de longas tensions istoricas dempuèi que França la colonizèt en 1853, en sometent la comunautat canaca a de politicas de segregacion.
La premsa espanholista —e tanben la francofrancesa— se despachèt diluns passat de publicar amb de letras plan gròssas que l’independentisme catalan èra estat vencut.
Dins los dotze ans de vida de Jornalet avèm remarcat que l’occitan a totjorn una plaça dins lo Mond, e que lo Mond vist, comprés e explicat a la faiçon occitana, es legit cada jorn per mai d’un milièr de personas, que quitament daissan de comentaris e crèan de debats mai o mens interessants.
Aqueste dissabte, nòstre brave cronicaire Andriu de Gavaudan nos remembrava cossí l’estat francés pèrd de ciutadans letruts e competents que quitan “lo paradís exagonal” perque i “rescontran un pauc pertot un racisme amagat o, de mai en mai, un racisme assumit e sovent agressiu”.
“La lenga es tostemps estada companha de l’Empèri”, çò assegurèt al sègle XV l’autor de la primièra gramatica castelhana. De fach, las poténcias colonizairas o sabián plan: la colonizacion lingüistica assegura ben la somission a lor empèri.