Diga ! Ieu, sabe un conte. Un còp èra, au fin fons d’Occitania, una reba que s’espandissiá mai lèu que la rumor d’un recapte gratuit ofèrt per la Comuna als « ainats ». (Ara dison pas pus als vièlhs).
La guinhada de l'IEO d'Erau
Penequet a l’ombra
Me daissère dire que lo Trump -Alan diriá lo Trompeta- s’èra fach peçugar un còp de mai a faire lo penequet, setmana passada, en plena reünion.
Reclama personalizada
Quand lo « din-dan » de la pòrta de la librariá de l’IEO me desperta dau penequet d’après dinnar, i vau totjorn, gaujós e benvolent, d’un :
– Adieussiatz !

Caça a córrer
Aqueles que me legisson o escotan regularament sabètz la tissa mieuna de me trufar, benlèu un pauc tròp sovent, dels caçaires e dels vilandreses escrologistas o esportius.

Son bauges aqueles Eslovaques ?
Ai lo conhat que ten pas en plaça, corrís de longa per pas res. Lo te vegère l’autre jorn qu’anava quèrre de qué se caufar sus lo lenhièr davant son ostau. Corrissiá darrièr la bariòta !
Lo país dels Potonorses
Diga ! La patrolha ven de tornar passar davant la librariá. Son quatre, de la polícia rurala aqueste còp.

Bosigaulada
Amb las calibombas que se seguisson d’un an sus l’autre, la malaiga que de longa empoisona l’aire, i a de mens en mens de toristas a Bosigas e l’economia de la vilòta ne patís grevament.
Tornem-lor la vergonha !
Diga ! L’avètz pas recebut, lo convit ? Vos o dise de memòria. Se presentava antau
Peteta virtuala
Diga ! Hollywood es en revolucion ! Figuratz-vos qu’an engimbrada, mercé l’Intelligéncia artificiala, una actritz virtuala, numerizada de cap a cima que se ditz Tilly Norwood.
Escalièr mecanic
Diga ! Siaguèt un temps que, mercé Paratge, l’enfant de la fornièira dau castèl que pastava michas e amassa bròcas e d’un òme d’armes, lo Bernat de Ventadorn podiá lausar las Dòmnas mai naut jocadas de son temps.