L’occitan coma totas las lengas a conegut, coneis e coneisserà de cambiaments, o benlèu despareisserà !…
Una lenga es pas superiora a una autra!
L’occitan coma totas las lengas a conegut, coneis e coneisserà de cambiaments, o benlèu despareisserà !…
Una lenga es pas superiora a una autra!
Non, anam pas parlar agricultura o cosina ! Las aventuras de Gran de Milh, es lo projècte pedagogic occitan 2022/2023 pels escolans de las classas primàrias dels 4 departaments occitanofòns de l’Acadèmia de Montpelhièr (Aude, Gard, Erau, Losera).
Dempuèi mai de trenta ans las classas inscrichas fan un trabalh de qualitat qu’abotís a una amassada departamentala : « las encontradas ».
Aquel conte se trapa dins fòrça regions occitanas ( cal legir lo trabalh de Fabre-Lacroix dins Aude pirenencas «la tradition orale du conte occitan», o Félix Arnaudin dins Contes populaires de la grande lande, 1887 ).
«E tu, d’ont siás?». Question sovent pausada! Mas la responsa es pas totjorn aisida.
Per d’unas, d’unes, es dificil de definir un luòc: es lo de la naissença, aquel ont se viu actualament o … ?
Per d’autres, es : «Soi de la planeta Tèrra».
« Soi nascut al país del cèrç e del marin, al país ont jamai l’aiga a valgut lo vin », paraulas del Vinhairon del cantaire La Sauze.
La Sauze es mòrt aquel 9 de genièr de 2023. Èra nascut a Ovelhan dins Aude.
Sant Vincenç, sant patron dels vinhairons, lo 22 de genièr. Mas aimariam plan saber qual ase foguèt lo primièr «podaire de la vinha»!
Aquí de legendas, cortetas, sus Sant Martin e Sant Vincenç.
De milièrs de cagaròls e de vèrmes cobrissián lo sòl e l’èrba començava de créisser!
«Anam enfin manjar, diguèt Polideta
-Jamai de la vida manjarai aquelas causas, aquò me fa fasti !
-Ieu, ai tròp talent!»
E la galina comencèt d’avalar un vèrme puèi un cagaròl e contunhèt un bon moment, cridava de jòia. Cantafòrt teniá bon. Èra caput. Fòrça caput!
Davalèron lo sèrre al brutle e arribèron près d’un casse, sens fuèlhas, mas lo sòl èra tapissat d’aglans! « Bon, es pas l’ideal , mas cal manjar!» diguèt Cantafòrt.
E totes los dos ensagèron de manjar d’aglans mas…crac!!! èran tan durs que se copèron 3 dents cadun!
Quant de còp avètz ausit aquela frasa? De desenats, centenas de còps! Per dire que quicòm se farà pas, qu’es impossible de far!
Mas es segur que del temps dels dinosaures, vivián de bèstias volantas amb de dents! Tornarai pas dins los detalhs e las divèrsas classificacions scientificas, mas tot aquò m’a inspirat.
Espèri qu’avètz passat un bon ressopet e pres de bonas resolucions !
Vos desiri una bona annada, plena de bonaür e de santat !
Per començar perqué vos lançatz pas dins la practica de l’occitan ?
(Fòto Patrici Baccou)