Es pas necite de defendre Nicolás Maduro per remarcar que l’invasion militara d’un país e lo raubatòri de son president an pas cap de justificacion. Aquela violacion del drech internacional es inacceptabla, quin que siá que la comet.
Un blòg per dire, mostrar, convidar lo mond tot a partejar un pauc dels nòstres camins d’Occitània, mercé lo rebaladís menat per lo trentenat d’associacions sòcias de l’IEO, aquí en tèrra d’Erau.
Es pas necite de defendre Nicolás Maduro per remarcar que l’invasion militara d’un país e lo raubatòri de son president an pas cap de justificacion. Aquela violacion del drech internacional es inacceptabla, quin que siá que la comet.
Las grasilhas dau mes de genièr e las responsas de decembre…
Colombièiras d’Òrb, dissabte 10 de genièr, 18h30
Deambulacion als flambèus amb cants, contes, musica animada per Carabena.
Venètz veire çò que faguèrem en 2025 e vos assabentar de çò que vos espèra en 2026.
Venez voir tout ce qu’on a fait en 2025 et découvrir ce que nous vous réservons pour 2026.
La letra de l’IEO Federal de genièr de 2026
Max Rouquette faguèt de la garriga mai qu’un decòr : una matriça intima e universala.
Un filme realizat per Alexandre Catigny, productritz Emmanuelle Glémet sus ÒC TELE
(la seguida) Quand arribèt a l’ostal, ja la taula de Nadal èra prèsta pel gròs sopar.
Diga ! Ieu, sabe un conte. Un còp èra, au fin fons d’Occitania, una reba que s’espandissiá mai lèu que la rumor d’un recapte gratuit ofèrt per la Comuna als « ainats ». (Ara dison pas pus als vièlhs).
Aquò comencèt amb una question prigonda que lo tafurava dels pès al cap: los rapòrts d’establir epistemologicament entre la poma d’Èva e la poma d’amor, sens aver de besonh d’evocar las peras.
Lo temps ven fred, freg, hred, fresquet. En d’autras paraulas aquò pèla. Es ora d’alucar chiminèias, fornets, mirusses, insèrts. Tant i a, en tres mots : de far fuòc.