Vaquí que lo departament d’Aude ven de cambiar d’identitat toristica. Adieu, lo país catar !

Vaquí que lo departament d’Aude ven de cambiar d’identitat toristica. Adieu, lo país catar !
Perseguissèm dins aquesta cronica lo resumit de longas annadas de recèrca e de practica de la lenga, sublimadas per la necessitat fonsa de trapar quicòm a dire cada setmana per noirir aquesta cronica fondamentala per comprene l’anar passat, present e a venir de la civilizacion occitana, un objèctiu plan modèste coma vesètz !
Aqueste còp, brave monde, auretz dreit a una cronica un pauc saberuda qu’anam vos explicar la portada culturala de l’alfabet grèc a partir d’afirmacions qu’arribèron en tèrra d’Òc quand lo naviri d’Ulisses faguèt estapa dins lo pòrt d’Ate (episòdi tròp desconegut de l’Odissèa!)
Lo famós Albèrt : Lo govèrn francés ven de lançar Albèrt : una intelligéncia artificiala generativa qu’a engolit (de fòrça) totes los tèxtes administratius franceses per s’encargar de respondre a las demandas dels ciutadans
En aquesta fin del mes de mai, lo libre occitan serà mes en evidéncia dins unas manifestacions. Ne vos en presentam tres. Es plan que libres, autor-a-s e editors anen al rescontre del monde.
Nòstras practicas en pensadas, paraulas e escrits de la lenga occitana nos menan a aquestas reflexions sensadas e perpensadas sus unes ajustaments necessaris de concretizar al nivèl de sa gramatica, e se ne vira, de sa morfologia, de sas conjugasons, de son ortografia e de sos camps lexicals.
• Defensa dels animals: La ministra canadiana de las Pèscas desira que se desvelòpe la caça de las fòcas. Atal, lo monde se’n poiràn aitant regalar que dels ligombaus. Lor i mancava qu’aquò a aquelas pauras bèstias aprèp la fonta de las glaças en rason del rescalfament climatic.
Lo moviment Me-Too s’espandís. Lo problèma de las relacions femnas-òmes pren d’ample dins los mitans artistics, medicals, policièrs, militars, politics, juridics… Fin finala, dins tota la societat. Aquela situacion nos convida, dins aquesta cronica menada deontologicament per la mesa al jorn de las vertats vertadièras, a tornar considerar d’un uèlh novèl l’istòria occitana. Nòstres estudis de la literatura medievala nos an permés atal de desvelar dos dossièrs que relèvan d’un biais evident de Me-Toomedievals.
Los paures ases, bravas bèstias, son sentits coma bravament piòts (l’òm se sovent qu’En Peire d’Aragon diguèt que Trencavèl se rendriá quand los ases volarián) alara que son animals valents, caparruts e intelligents.
Es pas aisit de demorar zen (amai, valgue mai èsser zen que zinzin) fàcia als pichons problèmas de la vida vidanta coma per las questions fondamentalas sus l’anar del monde.